Aquest dissabte 23 de gener de 2010 es va produir el que el programa de la Festa Major d'Hivern de Calders anunciava com a:
CONCERT DE CANTAUTOR AMB ELADI MARTÍNEZ
A dos quarts d'onze de la nit la gent que anava arribant al Centre Cívic se'l trobava agradablement transformat en una mena de cafè-concert. Com a fons d'escenari, una pantalla gegant blanca davant de la qual hi havia el tamboret, la guitarra i el micro esperant el cantautor. A continuació 10 taules col.locades de manera irregular i cobertes amb estovalles de diferents colors. Al voltant de cada taula unes quantes cadires. Sobre les taules unes espelmetes enceses que donaven un aire càlid i suggerent a la sala i un platet amb blat de moro convidant a seure i començar a picar. Al fons de la sala una barra de bar per poder prendre alguna cosa durant el concert. Tota aquesta encertada ambientació (que a tanta gent va sorprendre gratament i va predisposar favorablement a l'espectacle) l'hem d'agrair a l'Elena Planas.
El cantautor -jo- estava allà a peu dret i anava saludant els convidats a mesura que arribaven en un ambient relaxat. Al llarg del dia tothom m'havia anat demanant si estava nerviós i... no! No ho estava. Estava content i relaxat. I a mesura que anava veient la gent que anava arribant m'anava convencent que el concert seria un èxit perquè era gent que m'estimava o si més no que em respectava i que venien a escoltar-me i a passar una bona estona. Família, amics, veïns del poble... Al final van ser més d'una setantena de persones!!
Després d'un quart d'hora de cortesia vaig començar el concert amb un parell de cançons d'introducció en les quals em definia com a no-músic, no-cantant, no-guitarrista i demanava una predisposició favorable per gaudir del concert i ser benevolent amb els errors que es puguessin produir. Després va continuar la resta de repertori, plantejat com si féssim una visita a una exposició a través de les seves diferents sales. Per això havia agrupat les cançons en diferents temàtiques, que es correspondrien a les diferents sales de l'exposició: "Amistat", "Amor, desamor i relacions de parella", "La vida és bonica però a vegades complicada" i "Optimisme".
Des del començament vaig anar explicant i presentant les diferents cançons i es va establir una gran comunicació i complicitat amb el públic que escoltava atentament i anava somrient seguint el fil dels meus comentaris i bromes. Un encertat joc de llums (que hem d'agrair al Jaume Carné) acompanyava l'evolució del concert. El so era més que correcte gràcies a la mà de l'Albert Estrada a la taula de so.
Algunes cançons van anar dedicades, en algunes cançons vaig demanar uns coros d'acompanyament i la gent sempre va seguir el joc amb gran predisposició. Tot va anar fluint de manera molt agradable i relaxada i les petites deficiències més tècniques a nivell de veu o de guitarra van quedar diluïdes en aquest clima tan favorable.
En donar per acabat el concert, la gent va voler-ne més i vaig fer 4 bisos que van acabar amb "Que tinguem sort" de Lluís Llach cantat per tot el públic. Una càlida ovació va cloure l'actuació i després un allau de felicitacions i comentaris elogiosos que vull creure sincers.
Alguns m'havien sentit per primera vegada sense conèixer aquesta meva afició. D'altres feia molts anys que no havien tingut ocasió de sentir-me i ens retrobàvem amb alegria. Tothom semblava marxar amb un somriure als llavis i una escalforeta al cor i jo era una persona molt feliç.
De moment deixo aquesta primera crònica aquí i un document on hi ha totes les lletres de les cançons que vaig cantar.
Gràcies a tots per haver-ho fet possible.
Totes Les Lletres
Felicitats per la festa, gràcies per les lletres, especialment les teves de cantautor i amb aquest missatge acompanyo un bon grapat de petons de colors, aquells que no et vaig poder fer personalment dissabte.
ResponEliminaSabina
Sabina,
ResponEliminaja saps que els que no hi vau poder ser, però volíeu ser-hi també hi éreu.
NOsaltres estem acostumats a ser-hi sense ser-hi i els petos de colors ens hi ajuden molt.
Gràcies pels bons desitjos, per l'interès i pel reconeixement.
Fins aviat!
Eladi