"Terapèutic" (poema)

 TERAPÈUTIC

Ja m'esperava, el mar, avui.

De fet m'espera cada dia,

però avui notava més presència,

més interès, més atenció.

M'ha començat a amanyagar

amb la mirada de les ones,

cadència suau, avui, calmada,

perquè m'hi anés acompassant.

M'ha fet fixar en la vastitud,

la immensitat d'aigua salada,

l'infinit blau que no s'acaba

i, per contrast, em fa petit.

M'he començat a relaxar

i he pres consciència que, els problemes,

no són tan grans com puc pensar-me

si la mirada sé enfocar.

I sempre hi ha una solució

que surt de dins, de la mirada,

de l'esperit, de l'estat d'ànim,

de com afronti el meu destí.

Mentre m'hi anava aproximant,

m'imaginava el que em diria

perquè, en el fons, soc un ventríloc

que fa parlar a un mar sense veu.

Però tampoc no és així del tot

perquè amb els anys de coneixença

hi ha una saviesa silenciosa

que hem compartit i ja és dels dos.

Soc un alumne avantatjat.

O no. Potser només m'hi fixo

i reflexiono i analitzo

i em prenc un temps per respirar.

Abans d'abatre'm o enfadar-me,

faig com el mar i compto onades

o deixo lliure la mirada

a passejar fins l'horitzó.

Després ho veig tot diferent

i hi ha una pau que m'acompanya.

I tot això el mar ja ho sabia,

quan m'hi acostava aquest matí.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell