"L'endemà" (poema)

 

L'ENDEMÀ

Bromera. Borbolleig d'escuma blanca.

Encara se'n recorda, el mar, d'ahir.

Defensa amb dents i ungles la conquesta

dels metres que va aconseguir guanyar.

La platja s'ha escurçat. Serà vermella,

com la sang, la bandera que, amb el vent,

s'agitarà, rabiosa, sols amb ganes

d'arrencar-se i volar sense destí.

Som pocs i esporuguits els qui, a trenc d'alba,

tornem a ser a la platja desoint

els cants a la prudència. Alguna cosa

decanta la balança i hi tornem.

No ens espanta la força de les ones,

ni el vent que els para-sols manté plegats.

La mar ens sedueix i ens hipnotitza

i ens desafia a seguir al seu costat.

Admiradors, devots, gairebé addictes,

o potser -més senzill- enamorats.

Me l'estimo, tranquil·la i seductora.

Me l'estimo, ferotge i animal.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell