LES ULLERES DE L'ENYOR
Em poso les ulleres de l'enyor
-els dies ja comencen a acabar-se-
i, tot i que tots dos ja som experts,
el dolç pessic no deixo de notar-lo.
Les ones venen plenes de raons,
paraules de legítima defensa,
cap jutge em negarà l'absolució
malgrat els agreujants de reincidència.
Se'm fa estranya la vida lluny d'aquí,
mancada del sentit que ara me l'omple.
Només hi passo uns dies, però ja tinc
el dret d'asil, permís de residència.
Se m'omple el cap del so salat del mar,
del vent que em despentina, de la sorra,
dels núvols amagant-se rere el sol,
del lent pas de les hores, de la joia.
La dolça parsimònia del badar,
el goig de contemplar, pausa salada,
gronxant els pensaments ben indolents,
deixant que passi el temps: tresor majúscul.
Em poso les ulleres de l'enyor,
però me les trec perquè encara no és l'hora.
Encara tinc uns dies per gaudir.
Després ja vindrà el temps de l'enyorança.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR