"Incertesa" (poema)

 

INCERTESA El sol es vol obrir camí entre els núvols, però només fa una esquerda en un gran mur d'exèrcits grisos ferms que ens amenacen... Potser tampoc serà un dia radiant. Però ningú pot tenir-ne la certesa i al capdavall tampoc no és important. Són benvinguts el sol i també els núvols, no em faran pas canviar la decisió d'estar davant del mar, primera fila, atent a una altra representació de l'espectacle etern de les onades, sempre el mateix, però sempre diferent. Venen des de molt lluny i mai no sembla ni que estiguin cansades ni a desgrat de fer per sempre la mateixa feina: monòtona rutina esclavitzant. I al capdavall, no fem tots com les ones? Repetint les rutines setmanals: llevar-nos, (a)nar a la feina, tornar a casa, recollir els nens, sopar i recomençar? Però mai no és ben bé igual, sempre hi ha canvis, matisos, variacions, girs de guió, imprevistos que comproven la nostra capacitat -gran- d'improvisació. Aquesta onada que als meus peus arriba, potser havia d'anar a Castelldefels i el corrent l'ha portat aquí i accepta amb estoïcisme el canvi de destí. No sé si farà sol o farà núvol, però acceptaré el que vingui ben serè. No em queixaré perquè res no en trauria. Serà millor adaptar-s'hi i continuar. (Eladi Martínez) #estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

El sol es vol obrir camí entre els núvols,

però només fa una esquerda en un gran mur

d'exèrcits grisos ferms que ens amenacen...

Potser tampoc serà un dia radiant.

Però ningú pot tenir-ne la certesa

i al capdavall tampoc no és important.

Són benvinguts el sol i també els núvols,

no em faran pas canviar la decisió

d'estar davant del mar, primera fila,

atent a una altra representació

de l'espectacle etern de les onades,

sempre el mateix, però sempre diferent.

Venen des de molt lluny i mai no sembla

ni que estiguin cansades ni a desgrat

de fer per sempre la mateixa feina:

monòtona rutina esclavitzant.

I al capdavall, no fem tots com les ones?

Repetint les rutines setmanals:

llevar-nos, (a)nar a la feina, tornar a casa,

recollir els nens, sopar i recomençar?

Però mai no és ben bé igual, sempre hi ha canvis,

matisos, variacions, girs de guió,

imprevistos que comproven la nostra

capacitat -gran- d'improvisació.

Aquesta onada que als meus peus arriba,

potser havia d'anar a Castelldefels

i el corrent l'ha portat aquí i accepta

amb estoïcisme el canvi de destí.

No sé si farà sol o farà núvol,

però acceptaré el que vingui ben serè.

No em queixaré perquè res no en trauria.

Serà millor adaptar-s'hi i continuar.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell