ENYORARÉ
El temps. El més preuat tresor. La pausa.
El dret a decidir cada moment.
La manca tant d'agendes com d'horaris.
L'absència de les presses i els laments.
El so del mar, l'eterna melodia
que és música plaent omnipresent,
que embruixa, que relaxa, que hipnotitza,
que ajuda a connectar el cor amb la ment.
L'etern anar i venir de les onades
calmades o enfadades. Diferents.
Carícia, bufetada o pessigolles,
però sempre escuma blanca confident.
Els cels. Un repertori inacabable
de núvols i capvespres sorprenents.
Un luxe de colors i pinzellades:
tants cels diversos amb tan pocs pigments!
El tacte de la sorra als peus. Carícia.
I la tinta sobre el paper corrent.
Llegir, escriure, badar. Una capcinada.
El goig de no fer res, del tot conscient
Aquests records són far, timó... i són vela,
un pessic d'enyorança tan potent
que fa avançar la barca de la vida
dotze mesos, per fer-me reincident.
Si no és felicitat, crec que s'hi acosta.
De tan senzill com és, sembla evident:
desfer-nos del que no ens fa pas cap falta,
saber gaudir el regal que és el present.
(Eladi Martínez)
#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR