"Contraban" (poema)

 

CONTRABAN

Aquestes coses s'han de fer ben d'hora,

a base de prudència i discreció.

Arribo puntual. M'assec. Simulo

que estar aquí només és casualitat.

Quan he arribat, he vist que tu ja hi eres.

Hi ets sempre. Amb tant de temps mai no has fallat.

Ens col·loquem a prop, sense tocar-nos,

per no aixecar sospites. I és llavors

quan pugen els nivells d'adrenalina

i volen papallones panxa endins,

quan assumeixo el risc innecessari

d'aquest bescanvi anònim i secret.

Tu em portes el de sempre -si funciona

no cal fer experiments de dubtós gust-:

bramuls d'escuma blanca de les ones,

ressó de vent salat del fons del mar,

carícies de la sorra granulada,

bressol per la mirada -to verd-blau-,

regust de sal als llavis i, de torna,

vaivé de les onades per dormir.

Jo porto la motxilla carregada

de tots els sentiments acumulats,

vivències, pensaments... Són carretades

de vida ja viscuda i de records.

Però també porto somnis i desitjos,

projectes a mig fer que pot ben ser

que no acabin quallant. I aquell kit d'eines

per encaixar les peces sense esforç:

paraules de tot tipus i paciència,

essència de bellesa i, sobretot,

vernís de temps per deixar ben fixada

la peça resultant. I ja està fet!

Deixo passar uns moments. Després m'aixeco

i marxo amb un somriure satisfet.

Et deixo el meu poema i jo m'emporto

el que he anat a buscar i ningú percep:

segona pell, m'emporto el mar posat.

(Eladi Martínez)

#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell