El final de LA CALDERINA

Aquest mes de desembre de l'any 2022 ha sortit el número 31 de LA CALDERINA, la revista del poble de Calders, que en serà l'últim. Després de més de 10 anys d'existència hem decidit baixar la persiana per a sorpresa de tothom. Ja fa un any vam plantejar-nos si continuàvem o ho deixàvem córrer i, després d'un any de pròrroga, aquest any hem decidit que posàvem el punt i final.

Me'n faig ressò en aquest bloc aportant 3 documents:

1. L'editorial de l'última revista on s'explica el procés que havíem de dur a terme 3 cops l'any.
2. L'article on ens acomiadem exposant les raons del comiat i agraint a tothom la seva participació indispensable per fer durar 10 anys aquesta aventura.
3. Alguns dels missatges d'agraïment i reconeixement que hem rebut un cop la gent s'ha assabentat d'aquesta notícia.

I finalment tres fotos significatives.

Gràcies a tothom!

1.- L'editorial de l'últim número

Preveure la data d’inici de confecció del nou número, enviar correus a tots els contactes (entitats, ajuntaments i col·laboradors), marcar una data de tancament de recepció de col·laboracions, pensar els continguts a càrrec nostre (a qui entrevistarem?, de quin tema parlarem als petits plaers?, qui ens farà la recepta?, a quin comerç li oferim l’espai dels anunciants? qui ens farà la foto de “Calders a un clic”?), redactar els continguts, pensar el qüestionari de l’entrevista, quedar amb l’entrevistat, transcriure l’entrevista, començar a rebre les col·laboracions, enviar recordatoris a aquells que encara no les han enviat, comptar quantes pàgines tenim, fer-ne la distribució, revisar els textos rebuts, seleccionar les fotos i buscar-ne més (si cal), anar pujant tots els fitxers a la carpeta compartida amb el maquetador, rebre la primera versió de la revista maquetada, revisar els errors i vetllar que siguin corregits, enviar-la a impremta, recollir-la de la impremta, fer el cartell anunciador, passar cartell a l’ajuntament perquè l’escampi per comerços i cartelleres, repartir-la als subscriptors i anunciants (i, si cal, cobrar-la), fer-la arribar als punts de venda...

Si esteu llegint això és que ja hem acabat aquest llarg procés que acabeu de llegir. L’hem fet durant més de deu anys un grup de quatre persones (Pilar Arnaus, Eladi Martínez, Juli Mas i Enric Pons) que, amb aquest número 31 de LA CALDERINA que teniu a les mans, hem decidit que ja ens havia arribat l’hora de descansar.

Pleguem i a les pàgines 16 i 17 us ho expliquem amb més detalls i sobretot us donem les gràcies per haver-nos permès tirar endavant aquest projecte durant tot aquest temps (des del 22 de juliol de 2012 que va sortir el número zero, fins el desembre de 2022 en què sortirà el número 31).

Ha estat molt bé! Gràcies i fins a sempre!

2.- Article de comiat

AQUÍ S’ACABA EL QUE ES DONAVA...

Diuen que tot el que té un principi ha de tenir un final i en aquest número us anunciem el final de LA CALDERINA, la revista del poble de Calders. Ja fa molts anys van haver-hi altres revistes al poble que també un bon dia van començar i un altre es van acabar. Després d’un llarg període d’una mica més de deu anys, a LA CALDERINA també li ha arribat el torn d’arriar la bandera.

Ara fa un any, ja ens vam plantejar si calia continuar o aturar-se. En aquell moment, després de diverses reunions, vam decidir continuar i agafar el compromís per un any més, però ara, quan arribava el moment de renovar aquest compromís per un altre any, reunits els quatre membres responsables de LA CALDERINA, vam decidir plegar veles. Pensant, sobretot, que era un bon moment perquè les coses encara funcionen i podíem acabar amb un bon gust de boca.

No ha estat fàcil prendre la decisió perquè, després de més de 10 anys de presència com a mitjà de comunicació local, fent d’altaveu de grups polítics, entitats i particulars, ens sap greu deixar el poble orfe d’aquesta eina. Però tampoc no hem volgut sentir-nos esclaus d’aquesta responsabilitat que hem mantingut des de la il·lusió i l’altruisme més absoluts.

Segur que molta gent es preguntarà els motius d’aquest tancament i és just donar una resposta, tot i que no podem parlar d’un únic motiu sinó d’una suma de diversos factors.

Tot i que hi pot haver motius menors, com els que es podien donar econòmicament, a la llarga, derivats de la crisi i l’augment de costos econòmics, o els que anaven sorgint derivats d’algunes diferències de criteri entre els membres de l’equip, cal dir que el motiu més important és el cansament, la pressió i la responsabilitat que suposen donar continuïtat a un projecte des del més absolut dels voluntarismes. Cadascuna de les persones que hem tirat endavant d’aquest carro, hem entomat aquesta responsabilitat com un afegit més a les moltes que ja tenim de caràcter familiar, professional i personal i és evident que la feina d’anar fent sortir tres revistes cada any ens ha pres un temps i una energia, que a mesura que passen els anys, costa de seguir dipositant.

Aquesta aventura va començar un estiu de l’any 2012, arrel d’una proposta de l’Associació del Veïnat de Calders amb el suport incondicional de l’Ajuntament, que també estava interessat en promoure un mitjà de comunicació local. Estem contents perquè durant aquests més de 10 anys i 32 números (els 31 numerats més el número zero de llançament), hem anat fent un trajecte en el que cada cop hem anat guanyant més i més aliats. Potser molts més del que ens podíem esperar en un principi. Us podem assegurar que ens sentim orgullosos d’haver gaudit de la confiança de no pocs calderins (particulars, entitats i institucions).

Per tot això no podem plegar sense fer un agraïment a totes les persones que han contribuït a la seva supervivència econòmica: l’ajuntament amb les seves subvencions anuals i col·laboració imprescindible; tots els anunciants que al llarg dels anys ens han donat suport econòmic a canvi de publicitat; els subscriptors que amb la seva plena confiança han contribuït periòdicament amb les seves quotes; i els lectores esporàdics que, comprant la revista puntualment, també col·laboraven a donar continuïtat al projecte.

També volem fer un sincer agraïment a totes les institucions, entitats i particulars que han confiat en la nostra revista per fer difusió dels seus actes, queixes, propostes o suggeriments. Això n’ha fet un mitjà de comunicació viu i útil i que, com ja hem dit, ha omplert d’orgull i sentit la feina dels qui la tiràvem endavant.

També volem fer un agraïment especial a tots els col·laboradors que amb les seves contribucions periòdiques han ajudat a omplir de contingut les pàgines de cada número:

- Al Xavier Domènech, pels seus articles de la secció “Civitas”.

- Al Josep Fàbrega i el Jordi Vila, pels textos i fotos de la secció “Untets, xarops i viandes”.

- Al Joan Ros, pels seus mots encreuats que ens han acompanyat des del primer dia.

- Al Lluís Cerarols, la Lurdes Castells i la Montse Clotet, per atrevir-se a tirar endavant amb tant d’encert i il·lusió la secció “Cal saber on és cada Cal”.

- Als nostres fantàstics recomanadors culturals: Cèlia Vila, Queralt Comellas, Albert Estrada, Ton Armengol, Nil Navarro, Bücherfresserin, Iolanda Segura, Aina Font Torra, Sònia Carné, Jaume Carné, Rosa Brunet i Josep Soler. Per les seves sempre encertades recomanacions.

- A l’inclassificable Vicenç Díaz, per les seves divertides queixalades.

- Al Ramon Clotet, per les seves dades pluviomètriques anuals, tan precises i generoses.

- I a tots aquells que van fer-se càrrec de seccions pretèrites que ja vam tancar en el seu moment o que han fet aportacions més puntuals. Són un nombrós grup de persones que no gosem detallar per por d’oblidar-nos d’alguns d’ells.

Està clar que un projecte no pot durar deu anys si no hi ha molta gent que contribueix a mantenir-lo i fer-lo durar i ha estat un privilegi ser al capdavant d’aquest projecte col·lectiu al qual ara posem el punt i final. Per això en aquest moment del comiat, la paraula que volem posar-nos als llavis és “GRÀCIES”.

I perquè, encara que haguem decidit plegar, continuem creient que una revista local és útil i necessària en un poble com Calders, des d’aquest comiat volem animar i encoratjar qualsevol persona o grup de persones que tingui ganes de donar continuïtat a una revista municipal. En el grup humà que hem estat al capdavant de LA CALDERINA trobaran, si volen, unes persones disposades a assessorar-les en el seu viatge que segur que serà ric i interessant, com ha estat el nostre al davant d’aquest projecte.

Pilar Arnaus, Eladi Martínez, Juli Mas i Enric Pons

3.- Alguns missatges d'agraïment

1.- Gràcies per la feina ben feta i l’esforç de tots aquests anys.

2.- Ostres.... Quin greu! Només expressar-vos tota la nostra gratitud per haver fet possible aquest projecte. Gràcies de part de tota la nostra família i dir-vos també que trobarem a faltar-ho molt.

3.- Oh! Em sap greu. Però com altres coses bones de la vida, ha estat bé mentre ha durat. Gràcies per dinamitzar iniciatives com aquesta. Ha estat un plaer col·laborar-hi amb el meu gra de sorra.

4.- Es comprèn el cansament, deu anys, és molt temps i, tal com descrius a la revista, hi ha molta feina. La Calderina va començar quan jo era a l'Ajuntament, una revista independent, on tothom pugui dir la seva, a més de ser un retrat del poble durant aquesta dècada. Heu fet una revista molt ben feta, amb enginy, interessant, i molt calderina. Us he d'agrair sincerament aquesta tasca. Tant de bo hi hagués persones que tiréssin endavant una revista semblant..., però, coneguent el poble, em sembla que serà difícil. Reitero el meu agraïment a tots els que la duieu.

5.- Caram, quina sorpresa! No en sabíem res. Una pèrdua enorme per a Calders. Gràcies pels anys de dedicació i esforç que a nosaltres ens han estat molt útils, per conèixer millor aquest indret i la seva gent.

6.- Tants anys han donat uns fruits magnífics, que es valoren malgrat no ho diguem com caldria. Una feina molt intensa i  constant. Moltes gràcies per aquest temps que heu dedicat.

7.- Moltes gràcies per la vostra feina, dedicació i il·lusió!!

8.- Jo me'n vaig assabentar quan vaig arribar a casa: vaig veure la portada i no m'ho acabava de creure!  La veritat és que em sap molt greu però entenc i respecto els vostres arguments i la vostra decisió. Dic que em sap greu perquè això vol dir que no podrem gaudir d'una revista tan ben feta!   Així que us faig arribar la meva admiració a tu, la Pilar i al Juli, per tota la bona feina que heu fet, per tot els temps que hi heu dedicat de manera altruista  i donar-vos les gràcies per haver pogut gaudir durant 10 anys de la Calderina. Mil gràcies!!

Portada del "Número zero". Juliol de 2012

Acte de presentació de la capçalera i el nom "LA CALDERINA" al Centre Cívic, el desembre de 2012

Exposició de revistes a la parada d'un dels mercats de la Festa Major: una al costat de l'altra fan molt goig!