Vells amics

Il·lustro aquesta notícia amb un fotograma del deliciós vídeo de Els Amics de les Arts, "La taula petita", que és una oda a l'amistat i recomano a tothom. Ja ha sortit vàries vegades a aquest bloc, però és tan bonic que no em sap greu repetir-me.

I ho faig per deixar constància de tres encontres que en els darrers mesos he tingut amb amics a qui feia molt temps que no veia i que han sigut experiències molt satisfactòries.

1.- Una d'aquestes trobades va produir-se el 5 de juliol, quan vam quedar per dinar amb uns quants companys del col·legi Oms i de Prat, la majoria dels quals estan ja jubilats. Ara fa un any vam fer-ho per primera vegada (i amb alguns ja feia uns anys que no ens havíem tornat a veure) i va ser una trobada molt agradable o sigui que vam decidir repetir-ho. Tan de bo ho puguem anar mantenint i repetir les rialles i converses amb el Miles, el Joan, el Jaume, el Pep, l'Àngel i el Carles.

2.- La segona trobada ja té més mèrit. Durant uns anys vaig coincidir amb alguns companys mestres en els projectes telemàtics Lacenet. El contacte era bàsicament telemàtic, però havíem coincidit presencialment en algunes trobades de formació o assemblees, tot i que poc. Quan vaig tenir els fills, em vaig anar desvinculant d'aquest grup, però mantenia el contacte amb alguns dels companys amb qui havia intimat més. Una d'aquestes persones a qui puc qualificar d'amics és la Sabina i crec que l'últim cop que ens havíem vist personalment era fa 14 anys, quan va néixer l'Ona i la van venir a conèixer. Des de llavors hem mantingut el contacte per whatsapp i correus electrònics i hem compartit penes i alegries, projectes i neguits. Aquest estiu, en concret el 13 de juliol, vam decidir que havia arribat el moment de tornar-nos a fer una abraçada de debò i vaig anar a visitar-los, a ella i el seu home, a Sant Feliu de Guíxols, on estiuegen. Va ser un dia fantàstic: em va fer de guia turística, vam fer un bon àpat i vam tenir temps de xerrar de tot i més. Espero que no tornin a passar 14 anys!

 3.- I he deixat per al final, la més extraordinària d'aquestes trobades. Jo vaig fer BUP I COU a l'institut Lluís de Peguera. En aquella etapa jo tenia una colla d'amics molt potent al MIJAC de Crist Rei i amb els companys de l'institut no vaig fer massa vincle amb ningú. Però si hagués de destacar algú amb qui havia tingut més complicitat, havia anat a casa seva i ella casa meva, seria el Víctor Cuartero, on noi que havia arribat -crec que de Sant Feliu de Llobregat- a Manresa per començar l'institut. Des que vam deixar l'institut (1987, fa 35 anys) no havíem tornat a saber l'un de l'altre fins que en plena pandèmia (març de 2020) el Víctor em va veure al capítol de "Crims" que van fer per TV3. Em va buscar pel facebook, ens vam saludar i ens vam donar els números de mòbil. Des de llavors només havíem intercanviat alguns missatges esporàdics, però el 22 d'abril va coincidir que ell estava a Manresa i feia poc que havíem parlat, ens vam decidir i vam quedar per retrobar-nos.

Vam anar a la Taverna dels Predicadors, vam prendre un parell de cerveses i vam passar una de les millors tardes dels últims temps. La conversa fluïa com si ens haguéssim vist feia quatre dies (en comptes de 35 anys), vam compartir records, vam posar-nos al dia de les nostres vides, vam riure moltíssim! Va ser una tarda fantàstica!

Durant molts anys, em feia una barreja de mandra i de por, retrobar-me amb amics a qui feia tants anys que no havia vist. Però, després d'aquestes bones experiències, ara que comença a bellugar-se una proposta de retrobar-nos els que vam anar a l'escola Bages, estic ben engrescat que es pugui fer realitat.

I d'unes emocions com aquestes n'havia de quedar constància al bloc. Per recordar-les el dia que em comenci a fallar la memòria...