Contra la sentència del 25% de castellà

Demà dimecres 23 de març hi ha convocada una vaga “en defensa d’una educació pública i íntegrament en català” com a resposta a la sentència que obliga alguns centres a fer el 25% de les classes en castellà. Evidentment rebutjo totalment aquesta imposició judicial i la vaga comptaria amb tot el meu suport pel que fa a la defensa de la llengua i l’educació en català. Però com que jo treballo a l’escola concertada (no pública), si la secundés semblaria que estic anant en contra dels meus interessos laborals.

En primer lugar, quiero reclamar que, en reivindicaciones como éstas a nivel de país, los sindicatos y las instituciones educativas en general se olviden de la distinción entre escuela pública y escuela concertada. Ésta es la realidad educativa actual de nuestro país y TODOS deberíamos poder remar JUNTOS en éste y otros tantos temas que nos perjudican a todos. Si se hubiese omitido la expresión “pública” en el objetivo de la huelga, todos nos sentiríamos representados y podría tener mucho más eco del que tendrá. Y pienso que una pancarta del tipo “En defensa de una educación de calidad e íntegramente en catalán” nos contentaría a todos y nos daría mucha más fuerza.

Pero como hoy por hoy no es así, no me siento llamado a participar de esta huelga y sólo me queda hacer una protesta simbólica, una especie de manifiesto que en su día ya publiqué en mi blog: 

• Perquè no hi ha dret que els jutges prenguin decisions que corresponen als educadors...

• Perquè no hi ha dret que hi hagi qui vulgui canviar un model (la immersió lingüística en català) quan s'ha demostrat que és un model d'èxit, de cohesió social i que te un gran consens favorable...

• Perquè no hi ha dret que una sola família tingui el poder de canviar la decisió que han pres un conjunt de famílies quan han triat l'escola pels seus fills sabent quin era el seu projecte lingüístic...

• Perquè sembla clar que tot plegat és una excusa per aprofitar un moment de debilitat de la llengua catalana (quan les estadístiques denuncien que es parla menys que mai, també a les escoles) per acabar-la d'anorrear...

• Perquè el català està en franca minoria en l'espai públic de Catalunya (mitjans de comunicació, administracions públiques, presència en comerços i botigues...) i perdre la immersió lingüística a les escoles és donar-li el tret de gràcia...

• Perquè a Catalunya hem de tenir el dret a poder ser escolaritzats en català...

• Perquè cada cop que ens deixem trepitjar reculem una miqueta més i ja hem reculat massa...

• Perquè m'encantaria que una immensa marea deixés clar que a Catalunya no acceptem aquesta sentència estúpida i estem disposats a protestar, lluitar i, si cal, desobeir...

• Perquè m'encantaria que els nostres polítics, que sembla que fa temps que estan en via morta intentant que s'adormi el desig d'independència, comprovessin que el poble no tolera aquest nou greuge i que està disposat a mobilitzar-se per defensar la nostra estimada llengua...

• Perquè penso en català, parlo en català, somio en català, estimo en català, escric en català i vull viure en català...

• Perquè el català només ens té als catalans que puguem defensar-lo i ara ens necessita...

I perquè veieu com de ridícul visualitzo l’ensenyament a Catalunya amb un 25% en castellà, he fet l’exercici de traduir al castellà el 25% d’aquest article. I no m’agrada.

Eladi Martínez Codorniu