"Ara i aquí" (poema)

 ARA I AQUÍ

S'aixeca el dia Calafell, però no té pressa,

amo del temps, la sensació que tots busquem.

Ones que venen i se'n van. Immediatesa.

Ara i aquí. No vull res més. Viure és això.

Com un llençol net i planxat, la sorra molla

és un reclam i me la miro embadalit.

Un sol amable em xiuxiueja llepolies,

però l'aire és fred, tot recordant-me que és febrer.

Lluita de blaus al cel i al mar. Preciosa lluita

que mai declara ni vençuts ni vencedors.

Llotja d'honor, espectador de privilegi,

segueixo atent l'evolució d'aquest combat 

A poc a poc s'aixeca el dia, sense pressa.

A poc a poc passa la vida des d'aquí.

Per això és aquí que sempre torno i mai no marxo,

perquè és aquí -ara i aquí- la clau de tot.