ARA I AQUÍ
S'aixeca el dia Calafell, però no té pressa,
amo del temps, la sensació que tots busquem.
Ones que venen i se'n van. Immediatesa.
Ara i aquí. No vull res més. Viure és això.
Com un llençol net i planxat, la sorra molla
és un reclam i me la miro embadalit.
Un sol amable em xiuxiueja llepolies,
però l'aire és fred, tot recordant-me que és febrer.
Lluita de blaus al cel i al mar. Preciosa lluita
que mai declara ni vençuts ni vencedors.
Llotja d'honor, espectador de privilegi,
segueixo atent l'evolució d'aquest combat
A poc a poc s'aixeca el dia, sense pressa.
A poc a poc passa la vida des d'aquí.
Per això és aquí que sempre torno i mai no marxo,
perquè és aquí -ara i aquí- la clau de tot.
Una lluita diària i continua !
ResponEliminaSalut ;)
Ets molt bo amb el relat curt, també amb poesia... Per quan la novel·la? M'encantaria.
ResponEliminaArtur: la lluita més difícil!
ResponEliminaGràcies per la participació!
Maite, tu que em mires amb bons ulls... Moltes gràcies pels elogis, però de moment la novel·la la deixo per a tu, a no ser que en vulguis fer una a mitges ;-)
ResponElimina