Des que va esclatar la pandèmia del coronavirus crec que no havia tornat a anar a cap manifestació. La prudència i la por als contagis, ha anestesiat les ganes de manifestar-nos i protestar. I, tot s'ha de dir, l'actitud, els fets i les paraules dels nostres polítics també han ajudat a que tots plegats ens desencantem una mica.
Però aquest dissabte hi torno!
Aquest dissabte 18 de desembre a les 12 h seré a Barcelona! Espero ser una gota d'aigua dintre d'un gran oceà, una veu entre moltes veus per fer sentir la veu que volen silenciar: la veu del poble català.
- Perquè no hi ha dret que els jutges prenguin decisions que corresponen als educadors...
- Perquè no hi ha dret que hi hagi qui vulgui canviar un model (la immersió lingüística en català) quan s'ha demostrat que és un model d'èxit, de cohesió social i que te un gran consens favorable...
- Perquè no hi ha dret que una sola família tingui el poder de canviar la decisió que han pres un conjunt de famílies quan han triat l'escola pels seus fills sabent quin era el seu projecte lingüístic...
- Perquè sembla clar que tot plegat és una excusa per aprofitar un moment de debilitat de la llengua catalana (quan les estadístiques denuncien que es parla menys que mai, també a les escoles) per acabar-la d'anorrear...
- Perquè el català està en franca minoria en l'espai públic de Catalunya (mitjans de comunicació, administracions públiques, presència en comerços i botigues...) i perdre la immersió lingüística a les escoles és donar-li el tret de gràcia...
- Perquè a Catalunya hem de tenir el dret a poder ser escolaritzats en català...
- Perquè cada cop que ens deixem trepitjar reculem una miqueta més i ja hem reculat massa...
- Perquè m'encantaria que una immensa marea verda aquest dissabte deixés clar que a Catalunya no acceptem aquesta sentència estúpida i estem disposats a protestar, lluitar i, si cal, desobeir...
- Perquè m'encantaria que els nostres polítics, que sembla que fa temps que estan en via morta intentant que s'adormi el desig d'independència, comprovessin que el poble no tolera aquest nou greuge i que està disposat a mobilitzar-se per defensar la nostra estimada llengua...
- Perquè penso en català, parlo en català, somio en català, estimo en català, escric en català i vull viure en català...
- Perquè el català només ens té als catalans que puguem defensar-lo i ara ens necessita...
I m'agradaria que molts de vosaltres m'hi acompanyéssiu i us interpel·lo a què ho feu: mobilitzem-nos per l'escola en català!
Penso que és el moment de fer un cop de cap!
Tan de bo siguem molts!
M'alegra que tornis a la "lluita" Eladi,et deus referir a la sentència dels pares del nen de 5 anys de Canet,oi?
ResponEliminaFaré ressó del que em va passar l'altre dia a un bazar xinès:vaig anar a comprar una pila de botó,em vaig expressar amb català,els xinesos de la botiga anàven de bòlit parlant entre ells amb un popurri de llengües i em miraven desconcertats.Estan acostumats crec a que tothom els hi faci fàcil i els parli amb castellà.Tots els dubtes que tenien,m'ho van preguntar amb castellà i jo vaig respondre amb català.Al cap d'uns dies em mancava un producte concret i hi vaig tornar a passar perquè em queda camí de la feina....darrera el taulell hi havia un noi xinès molt educat,parlant un català perfecte i atenent a tothom qui es dirigia en la nostra llengua.Vaig quedar gratament sorpresa.....
Voldria pensar que quelcom hi hem tingut a veure....
O si senzillament han vist el que i s'han actualitzat.....
Dissabte tinc visita a casa i es queden a dinar,no puc anar-hi,però ni dubtis Eladi,que moralment estem amb tu i t'acompanyem!!
Disfruta-ho!!
Judit,
ResponEliminaefectivament em refereixo a la sentència que obliga la classe de P5 de l'escola de Canet a fer un 25% de les classes en castellà.
Està molt bé la teva actitud de parlar a tothom en català sempre que puguem entendre'ns-hi. Jo també procuro seguir-la i tothom hauria de fer-ho per dignificar la nostra llengua.
Com d'altres vegades soc conscient que no tothom qui voldria manifestar-se podrà i, per tant, hi vaig en representació meva i de tots els qui vulgueu sentir-vos-hi representats.
Seguim!