El moment del picalapica

Fa dies que hi penso: aquest bloc del picalapica està deixant de ser el que era. Mica a mica, com a procés natural. Estic passant de publicar unes 10 notícies cada mes a tenir mesos en què tan sols publico el conte mensual.

D'una banda no tinc el temps, però és evident que tampoc dec tenir la mateixa necessitat que tenia fins ara, perquè quan hi ha la necessitat o les ganes, el temps es treu d'on sigui.

El bloc ha estat sempre un recull de vivències i reflexions. A temporades ha estat més polític, a vegades més musical, a vegades més reflexiu, a voltes més familiar... I des de fa un temps la meva energia està més centrada en l'escriptura de contes i entre això i les obligacions habituals (família, escola, La Calderina..) no trobo els moments d'anar actualitzant aquest bloc.

Evidentment això deu provocar que el públic (el cert públic habitual que tenia) hagi deixat de passar-hi veient que no s'hi publicaven novetats i ho trobo molt lògic. He passat de publicar 154 notícies en l'any del confinament i les recomanacions diàries a tan sols 49 en aquest 2021 que estem a punt d'acabar.

No tinc cap conflicte ni patiment amb aquesta nova realitat. Penso seguir mantenint el bloc en funcionament i publicant-hi sempre que em vingui de gust. Perquè bàsicament el picalapica sempre ha estat un espai personal (tot i que obert a compartir-lo amb tothom qui volgués participar-hi com a lector o comentarista). Però també creia que en algun moment havia d'expressar en veu alta aquestes reflexions i deixar-les publicades, tot i que potser ja he fet tard i ja no les llegirà pràcticament ningú.

Doncs res, que qui volia novetats amb certa freqüència suposo que ja ha buscat altres llocs més prolífics i que sempre estaré agraït a tothom qui ha participat i vulgui seguir participant d'aquesta comunitat, tot i que creia que havia de deixar constància d'aquest canvi tan significatiu.

Acabo amb 2 imatges que deixen constància del moment: