"Per si demà plou" (poema)

PER SI DEMÀ PLOU
Per si demà plou i no puc baixar
diguem-nos adéu ara que estem sols.
Omplim-nos ells ulls de l'enyor que ens cou
i esperem tot l'any el retrobament.
I quan ve l'agost , que s'aturi el temps...
I quan ve la por que tinguem records...
I quan hi ha dolor que puguem lluitar
perquè la buidor no ens atraparà...

Per si demà plou, he de dir-t'ho avui:
tant com t'he estimat no t'estimarà
cap passavolant, nen ni jubilat,
saps que penso en tu com ho fa un amant,
saps que vinc a tu, som ferro i imant,
ratllo dies, fulls... empenyo tot l'any
fins que ve l'estiu i em brillen els ulls,
em batega el cor, tot es posa a lloc...

I ara he de marxar. I si demà plou
és avui que ens cal dir-nos un adéu
que és dolç i que és gris, és un llaç de sal,
un petó de fum, un pessic de dol,
un terròs de plor, un didal de blau,
un "em sap tan greu"... Una mica més...
El setembre ve... Una mica més...
Un "t'he de deixar"... El setembre ve.

El setembre ve. El setembre ve.
Ja sabem com va. No volem plorar.
Sé que estaràs bé. Saps que tornaré.
Diguem-nos adéu. Adéu i res més.
No embrutem amb mots aquest sentiment.
Ja sabem com va. No volem plorar.
I fem-ho ara, avui. Per si demà plou.
Per si demà plou i no hi ha demà.