Mª Dolors

Avui tinc la mateixa necessitat que fa 5 anys, quan va morir el Xep. Vull deixar fixats records i aprenentatges per evitar que el temps me'ls esborri. Ara que t'has mort, Mª Dolors, em ve al cap tot el que he après de tu. Perquè, sense tenir gaires estudis, ens has donat unes quantes lliçons de vida.

Has estat una de les persones més bones que he conegut, sense ni un bri de maldat, sempre disposada a ajudar els del teu voltant, a facilitar les coses a tothom. Generosa fins a l'exageració, no tenies res teu i ho donaves tot als altres. Sempre els altres primer. De fet ja ho deies, que tota la vida havies hagut de fer el que deien els altres: els pares, el marit, les filles... Ho deies en to de queixa, però jo crec que, en el fons, permetre que els altres fossin feliços ja et feia feliç a tu.

Vas fer de la memòria una eina d'amor i amistat. Te'n recordaves de tot: de les dates d'aniversari, dels números de telèfon, de les dates de casament i defunció...Mai no t'oblidaves de res ni de ningú i, detallista, trucaves per felicitar tothom, anaves a visitar els malalts, t'interessaves pels que tenien algun neguit que els preocupava... I si això ho feies amb tothom, encara més amb família més directa.

La família... el teu màxim motor i la teva màxima satisfacció. Procurar perquè tot els sortís bé a les filles i els néts. Saber si havien guanyat el seu partit de dissabte, si els havia anat bé l'examen, si ja es trobaven millor del constipat... T'interessaves en tot moment per nosaltres, amb un interès sincer i molt present. I ens acollies sense condicions en qualsevol moment i ocasió. Sabíem que sempre podíem passar pel carrer Mossèn Vall a qualsevol hora i podríem improvisar un berenar o un sopar, qualsevol excusa era bona per trobar-nos i a casa teva sempre ho celebràvem tot.

Ens queden uns records fantàstics dels estius a Calafell i d'alguns viatges fets tots junts (a París, a Sevilla, a Portaventura...) i els caps de setmana que ens havíeu regalat per celebrar el vostre aniversari de casats en una casa rural. Que bé que ens ho hem passat, quins farts de riure que ens hem fet i que feliç que et feia tenir-nos a tots junts i gaudint de la mútua companyia!

Ja fa 7 anys que la malaltia et va venir a visitar i en tots aquests anys vas demostrar unes ganes de viure i una capacitat de lluita encomiables, que fins i tot els metges han valorat. Vas anar alternant èpoques bones amb nous tractaments quan deixaven de funcionar els anteriors. I en cap moment vas mostrar signes de rendició. Volies tirar endavant per seguir gaudint de la família i tots ens vam implicar en aquesta lluita conjunta que ens va fer una pinya compacta, seguint el teu exemple. Enmig d'aquesta lluita vam haver d'entomar la mort del Xep, que ens va trasbalsar a tots, però que encara ens va unir més. I quan ens vam recuperar del cop encara vam anar a Madrid. I a Planoles.

I quan la malaltia et va comunicar que tenia la partida guanyada i que t'anessis preparant, també has estat un exemple grandiós en aquesta manera d'encarar el comiat. Aprofitant fins el darrer moment, adaptant-te a les limitacions creixents sense rondinar i mantenint el contacte amb la gran xarxa d'amistats i familiars que havies cuidat al llarg de tota una vida. Et passaves el dia amb el telèfon a la mà, encadenant una trucada amb una altra i, entremig, enviant i contestant missatges i rebent visites. Tot el que havies sembrat i cuidat amb tant d'amor, ho has pogut gaudir fins el darrer moment.

Hi ha vides senzilles, que mai no sortiran a les enciclopèdies, però que són un exemple immens d'amor i de valors humans. La teva n'ha estat una i, amb el teu exemple, ens has fet millors a tots. 

Moltes gràcies per tot!