"Embaràs de mort" (poema 3/3)

EMBARÀS DE MORT

Com un cruel embaràs, aquesta mort

va creixent, va formant-se poc a poc.

Imperceptiblement, però, tanmateix,

implacable: no pensa recular.

Va conquerint l’espai, et va minant,

acapara conversa i pensament,

t’impedeix de mirar a cap altre lloc,

t’entrena per anar-la acompanyant.

I acceptes que no hi ha volta de full,

entens que aquell final serà el final,

et prepares per ‘nar-lo assimilant

i comença el dilema despietat.

No vols que arribi el dia. Al mateix temps

esperes que s’acabi aquell malson,

com les embarassades amb la por

i la il·lusió que arribi el temut part.

Parir la mort, macabre naixement:

quan neix la mort, la vida també mor.

Els tèrbols pensaments ho inunden tot

i seguim aprenent de què va això.

(Acabo la trilogia de poemes que em van provocar l'experiència d'acompanyar les darreres setmanes de vida de la Maria Dolors. Aquest va sorgir a partir d'una reflexió que va fer l'Anna: estar esperant la mort de la seva mare li recordava sensacions de quan estava embarassada i a punt de parir. Tenir ganes i por, alhora, que arribés el moment. Un estrany i intens aiguabarreig de sensacions davant la imminència d'un moment que, d'altra banda, saps que no podràs esquivar.)