Un any de pandèmia

 Avui, 13 de març de 2021, fa un any que es va aturar el món.

Ho recordo bé. Era un divendres i després d'haver-nos endut totes les coses de l'escola el dijous, el divendres al matí vaig sortir amb bicicleta fins a la colònia Jorba. Allà vaig trobar uns grups d'alumnes que estaven de colònies i se'm va fer estrany perquè totes les escoles estaven ja tancades. I a la tarda vam entrevistar el Carles Cañellas per a LA CALDERINA, que ja es trobava malament i després va estar greument malat de COVID, ingressat a la UCI durant moltes setmanes.

Al cap de pocs dies, les xifres de morts van començar a enfilar-se i va venir el confinament estricte. Vaig estar més d'un mes sense sortir de casa. Només 2 o 3 vegades fins el contenidor de vidre i tornar ràpidament.

Quan ja es va veure clar que allò anava per llarg, vam començar les classes telemàtiques amb un ritme de treball intensíssim i moltíssimes hores davant de la pantalla.

Vaig començar les recomanacions diàries al meu bloc (un llibre, un disc i un poema) que van allargar-se durant 60 dies i de les quals guardo un molt bon record. Vaig començar a construir-me un corró per pedalar a casa... I escoltàvem concerts en streaming: la Cèlia Vila, el Dani Flaco, el Joan Rovira, els Stay Homas... I els aplaudiments i l'admiració als sanitaris... I les caramelles confinades...

I al cap de moltes setmanes, van retornar les primeres vegades. La primera vegada que vaig anar a Artés a comprar (amb totes les precaucions del món), la primera vegada que vaig tornar a visitar els meus pares, la primera vegada que vaig tornar a agafar la bicicleta...

A l'estiu vam anar recuperant normalitat. Vam anar a la piscina, vam fer una escapadeta per celebrar els 25 anys de casats, vam poder anar a Calafell.

I al setembre vam tornar a obrir les escoles, però d'una manera ben diferent a com ho havíem fet sempre. Els grups bombolles, les mascaretes, els patis compartimentats...

I hem anat passant les onades i hem perdut gent propera i hem intentat anar fent bondat i bona cara mentre esperem que tot això arribi a passar.

I ens han posat la primera dosi de la vacuna i diuen que anem bé.

Seguirem fent bondat i esperant que realment puguem dir que tot això ha passat. De moment ja portem tot un any! Ens ha tocat fer història.

Molta força a tothom! Salut, seny i força!