Avui us vull presentar l'obra d'un il·lustrador. Es diu ALFONSO CASAS. El vaig descobrir amb el còmic "MOSTRUOSA MENTE" que em va agradar molt (i en vaig parlar en una notícia anterior) i ara he anat trobant il·lustracions seves que m'han agradat molt.
Sensibilitat, enginy i una mirada molt interessant que reflecteix les cabòries que tots tenim amb nosaltres mateixos i que normalment no compartim cap enfora.
Us en faig una selecció perquè jutgeu vosaltres mateixos...
Josep Lluís Martínez Picanyol era un gran dibuixant i, segons diuen tots els qui el coneixien, una millor persona. I per a mi el fet que al parc municipal de la seva vila natal, Moià, hi hagi l'estàtua que il·lustra el principi d'aquesta notícia, diu molt al seu favor.
Com a dibuixant, sempre em va meravellar la línia clara del seu dibuix i l'enginy i bonhomia del caràcter que imprimia al bruixot Ot i a les aventures que li passaven. Un personatge en blanc i negre i que no parlava, però a través del qual el dibuixant mostrava la seva filosofia de vida: bondat, justícia, amor a la cultura, imaginació i un humor blanc, però sorneguer.
Ha fet moltes altres publicacions (els Otijocs, quaderns de passatemps, jocs interactius...) però indiscutiblement el personatge d'Ot el bruixot és el que ha transcendit la seva persona.
Encara que per motius de feina, sigui uns dies més tard, volia deixar constància al meu bloc del seu talent i la seva pèrdua.
Descansi en pau!
Avui, 13 de març de 2021, fa un any que es va aturar el món.
Ho recordo bé. Era un divendres i després d'haver-nos endut totes les coses de l'escola el dijous, el divendres al matí vaig sortir amb bicicleta fins a la colònia Jorba. Allà vaig trobar uns grups d'alumnes que estaven de colònies i se'm va fer estrany perquè totes les escoles estaven ja tancades. I a la tarda vam entrevistar el Carles Cañellas per a LA CALDERINA, que ja es trobava malament i després va estar greument malat de COVID, ingressat a la UCI durant moltes setmanes.
Al cap de pocs dies, les xifres de morts van començar a enfilar-se i va venir el confinament estricte. Vaig estar més d'un mes sense sortir de casa. Només 2 o 3 vegades fins el contenidor de vidre i tornar ràpidament.
Quan ja es va veure clar que allò anava per llarg, vam començar les classes telemàtiques amb un ritme de treball intensíssim i moltíssimes hores davant de la pantalla.
Vaig començar les recomanacions diàries al meu bloc (un llibre, un disc i un poema) que van allargar-se durant 60 dies i de les quals guardo un molt bon record. Vaig començar a construir-me un corró per pedalar a casa... I escoltàvem concerts en streaming: la Cèlia Vila, el Dani Flaco, el Joan Rovira, els Stay Homas... I els aplaudiments i l'admiració als sanitaris... I les caramelles confinades...
I al cap de moltes setmanes, van retornar les primeres vegades. La primera vegada que vaig anar a Artés a comprar (amb totes les precaucions del món), la primera vegada que vaig tornar a visitar els meus pares, la primera vegada que vaig tornar a agafar la bicicleta...
A l'estiu vam anar recuperant normalitat. Vam anar a la piscina, vam fer una escapadeta per celebrar els 25 anys de casats, vam poder anar a Calafell.
I al setembre vam tornar a obrir les escoles, però d'una manera ben diferent a com ho havíem fet sempre. Els grups bombolles, les mascaretes, els patis compartimentats...
I hem anat passant les onades i hem perdut gent propera i hem intentat anar fent bondat i bona cara mentre esperem que tot això arribi a passar.
I ens han posat la primera dosi de la vacuna i diuen que anem bé.
Seguirem fent bondat i esperant que realment puguem dir que tot això ha passat. De moment ja portem tot un any! Ens ha tocat fer història.
Molta força a tothom! Salut, seny i força!
7 de març de 2021. Avui el Roc ha fet 16 anys... 16 anys!!
Per celebrar-ho ha convidat a sopar i dormir els seus amics i aquest ha estat un primer boníssim regal:
De quan feies servir el xurro no te’n pots pas recordar, però potser sí que tens més clar el teu primer peluix amb qui dormies i que portaves sempre que anaves a dormir fora de casa. Ell té la següent pista.
Què et sembla? Feia temps que no te’l miraves, eh? En aquests primers anys d’infantesa, a part de la companyia del tigre, va ser deLs pocs moments en que va semblar que et podia interessar a música, tot i que se’t va passar ràpid. La propera pista està a l’instrument que més vas tocar i encara conserves a l’habitació.
Això de tocar el tambor ja va ser una cosa que se’t va passar, però en canvi hi ha coses que es mantenen des de ben petit. Per exemple, hi ha un aliment que no hi ha ni un sol dia que no te’l mengis. Segur que saps quin és. Ves a la nevera a veure si encara n’hi ha...
En pots menjar un tallet, però no et passis que queda molt joc.
Des de ben petit et vam començar a portar als partits del Bàsquet Manresa. El Ricoh, el Suzuki, l’Assignia, la Bruixa d’Or, l’ICL i finalment, el Baxi!
Has viscut descensos i ascensos i ens sembla que cada cop t’ho has passat millor. Al menjador hi ha alguna bufanda del Bàsquet Manresa. Allà trobaràs la següent pista.
Un dia de partiiiit... Però per molt que t’agradi el bàsquet, sempre has tingut més tirada pel futbol. Hi has jugat amb el Calders, amb l’Artés, al pati de l’escola, a casa, a tot arreu... I per sobre de tot: el Barça! Sempre l’has seguit per la tele i cada cop amb més passió i, les vegades que has pogut, l’has vist en directe al Camp Nou. Recordes la primera vegada?
Segur que trobes a la teva habitació alguna cosa del Barça on t’esperarà la següent pista.
Foorça Barça!!! I a mesura que et vas anar fent gran, va haver-hi temporades que vas començar a preocupar-te per la teva imatge. Recordes quan et posaves gomina cada dia?
Potser encara queda algun pot de gomina o espuma i allà t’espera la següent pista...
La d’estona que et passaves amb la gomina fent-te el pentitat perfecte. I sobretot que ningú no et toqués el cabell després...
I ara fem un canvi radical, hi va haver una temporada que un artista musical va entrar a casa per influència teva. Creiem que fins i tot et vam regalar un cd d’aquest músic i el que no sabíem és que, anys després aniríem a London a veure’n un musical. Ara segur que saps de qui parlem. Busca el disc i allà hi haurà la següent pista.
Et feia por escoltar “Thriller”? Ballaves amb alguna de les cançons més marxoses? Sigui com sigui, tornem a canviar de tema i tornem al menjar.
Si el fuet és un dels teus aliments preferits en el sector dels salats, en el dels dolços n’hi ha un altre que destaca. Ves a la nevera i, si encara en queda, hi trobaràs el següent missatge.
Si en menges, molt poquet, eh? Que encara hem de dinar i encara queda joc.
Ara avancem i quan t’has anat fent més gran, com que t’agrada tant fer esport, no pares de suar, però per sort vas descobrir un producte d’higiene personal que permet que la resta de persones puguem seguir al teu costat després que hagis fet esport. Ves a buscar-lo i allà trobaràs la següent pista.
Algun dia ens hauràs d’explicar perquè en tens tants pots, però vaja...
Sempre has sigut una persona sociable i estimada. Els teus companys a l’escola i a l’equip de futbol sempre parlen bé de tu, no busques mai problemes i et fas amb tothom, però últimament has anat consolidant un grup d’amics amb els que t’ho passes molt bé. De fet, gairebé cada dissabte els tenim a casa... I com que sou 4, carinyosament els hi hem posat el nom d’un famós grup de música.
En un disc d’aquest grup trobaràs la següent pista.
Encara que tu ets un dels Beatles, no sabem pas si en coneixes gaires cançons...
Bé, amb el bateria de la teva colla, compartiu una gran amistat i gràcies a ell t’has aficionat molt a un altre equip de futbol que no és el Barça. Com que la seva família en són socis i has anat unes quantes vegades i te n’has fet seguidor.
Si a la teva habitació hi ha alguna cosa d’aquest equip, potser hi ha la següent pista...
Giroooooonaaaa! lolololo.... lolololo... sempre endavant!
Mentre no passa la pandèmia i podem tornar a Montilivi, ens hem de conformar seguint-ho per les pantalles. Quan vas començar l’ESO a l’insti d’Artés va aparèixer un nou element a la teva vida que s’ha fet insubstituïble... No saps de què parlem? Vols una pista? En vas "perdre" un al Camp Nou.. Segur que ja ho tens clar...
Mentre no ens arriba l’avís de Pepephone que t’estàs a punt d’acabar les dades, busca en algun accessori del teu mòbil la següent pista.
Mira que t’hi passes hores amb el mòbil! I sense treure’n profit... però en fi, no parlarem ara d’això.
Ara parlarem justament d’una altra cosa que fa que passis menys hores amb el mòbil, però només és un canvi de pantalla. Deixes la del teu telèfon per passar a la de la tele o de l’ordinador per seguir les teves sèries... Tot gràcies a un regal sorpresa que va arribar en un dels últims dies de Reis i al que hem tret molt profit. Doncs allà trobaràs la següent pista.
14.- NETFLIX:
La casa de papel, Vis a vis, Elite, Prison Break... sort que de tant en tant també l’hem aprofitat per veure una bona peli!
I entre sèries i confinament, vas deixar-te créixer el cabell i van tornar a aparèixer aquells rínxols que des de petit havien estat amagats. Altre cop problemes amb el cabell i els pentinats fins al punt que hi ha hagut un element típic de les perruqueries que s’ha fet indispensable en la teva vida diària.
Si saps de què parlem, allà trobaràs la següent pista.
Un cop surts de la dutxa i t’has pentinat amb el secador... que ningú et toqui el cabell!!
A no ser que trobis alguns companys amb qui jugar a un dels teus esports favorits i s’hagi de rematar de cap. Llavors no hi ha cap problema... Justament al pati de darrere de casa hem tingut diverses porteries amb les que t’havies distret molt (i n’havies destrossat unes quantes). Ara està totalment abandonada, fins i tot posada de costat i fora del pati, però en honor a les moltes estones que hi has passat, hi podràs trobar amagat el darrer missatge.
Voilà! Has arribat a l’última pista! Ja tens 16 pistes com 16 anys. Estàs a punt d’acabar l’ESO i passar pantalla a la teva vida. Esperem que ho facis envoltat de bons amics com tens ara i ens deixis seguir formant part de la teva vida encara que sovint ens vegis com uns cascarràbies que només renyem i diem “no!”. Pensa que gràcies a això t’estàs convertint (igual que la teva germana) en una molt bona persona amb uns bons valors que et permeten anar pertot arreu i ser apreciat, valorat i estimat. Tingues sempre clar que nosaltres també t’estimem molt i estarem al teu costat en tot el que necessitis.
De regal, com que només vols pasta per la bici nova, doncs ja te’n donarem i, a part, tenim demanada una cosa que et feia il·lusió però encara no ha arribat.
Si vols saber què és, ens hauràs de fer una bona abraçada a cadascun.
I ja està: s’ha acabat el joc de pistes. Esperem que t’hagi agradat!
I amb això i unes quantes fotos familiars del dinar donem per acabat el reportatge. Segur que ens agradarà recordar-ho d'aquí a uns anys.
Avui, 2 de març de 2021, hem rebut una autèntica gerra d'aigua freda!
L’Audiència de Barcelona ha revocat la reobertura del cas d’Helena Jubany.
Allò que havia costat 19 anys de perseverança i treball de formigueta d'una família humil lluitant contra capa i espasa per intentar esbrinar la veritat...
Allò que ara fa un any, benauradament va tenir un impuls definitiu, gràcies a l'emissió del programa de TV3 "Crims"...
Allò que després del programa de tele, va generar una onada de suport popular i indignació davant de la manifesta mala instrucció i pressumible obstrucció a la veritable justícia...
Allò que va materialitzar-se en un allau de participació a les xarxes socials, en recollida de signatures, en recollida de fons...
Allò que finalment va cristal·litzar en la reobertura del cas per part del jutge pertinent...
Allò que havia començat a evolucionar i estrènyer el cercle amb les primeres declaracions de nous testimonis que tombaven la coartada del principal imputat, la parella de la Montse Careta (ella sí, injustament acusada, detinguda, empresonada i morta després de suïcidar-se a la presó)...
Tot això, l'Audiència de Barcelona s'ho ha passat per l'engonal i ha dit que "fins aquí heu arribat".
Per què?
Per què considera “inútils” les noves diligències ordenades pel jutjat d’instrucció número 2?
Per què “impedeix” investigar un assassinat no resolt i clarament ple de punts foscos?
Per què construeix aquest “mur d’impunitat” al voltant del cas i els imputats als quals no permet investigar per esclarir el cas?
Quin sentit té tot això? L'objectiu dels tribunals no hauria de ser aclarir els fets d'un assassinat no resolt per trobar els veritables culpables i fer finalment justícia?
Francament, crec que serà MOLTA la gent que estarà d'acord amb les meves paraules i MOLT POQUES les que entendran la decisió de l'Audiència de Barcelona. Així que per una vegada US DEMANO QUE DONEU LA MÀXIMA DIFUSIÓ A AQUESTA REFLEXIÓ. Mai se sap quan podrà ser necessari que el màxim de la població estigui assabentada d'aquests fets per si cal mobilitzar-se o fer sentir la veu del poble que demana justícia.
Aquest 2021 el crim prescriurà per a les persones que no hagin estat mai investigades. El rellotge corre en contra dels nostres interessos...
Moltes gràcies!