"12 mesos: 12 contes": prova superada!

Fa gairebé un any, a primers de setembre del 2019, vaig tenir un rampell d'inspiració.
Estava a Moià, fent temps mentre l'Ona entrenava amb el seu equip de bàsquet, amb el final de les vacances a la platja  encara recent, i em va venir una idea i una frase... "Setembre ens va entrar a casa com un okupa".
Era una bona idea per a un conte curt, com aquells del Marc Artigau que cada dia de bon matí escoltava a la ràdio i em meravellaven per la capacitat de sorprendre amb poques línies. El vaig escriure d'una revolada, el vaig publicar al bloc i en vaig fer difusió entre un grapat de gent a qui sabia que podia agradar llegir-lo.
La resposta va ser molt bona i es movia entre els paràmetres "has d'escriure'n més" i "has de publicar el que escrius".

Em vaig envalentir. Em vaig sentir creatiu. Vaig començar a anotar petites idees per fer nous contes.
I vaig voler obligar-me a ser constant: em vaig autoimposar un repte: cada mes faria un conte (emmirallant-me en el Xavier Serrano que, quan van acabar Els Convidats, va crear una plana-web i va publicar-hi una nova cançó cada mes). Vaig dir-ne "12 mesos: 12 contes".

Durant els darrers dotze mesos aquest ha estat un projecte molt engrescador. El repte de publicar un conte cada mes m'ha estimulat i m'ha obligat a buscar bones idees i després a materialitzar-les en forma de conte. I ha estat un procés apassionant. He gaudit amb l'escriptura i, sobretot, amb el procés de correcció que m'ha fet ser cada cop més exigent, revisant i revisant el mateix text per millorar-lo fins que arribava un punt que ja no hi veia més enllà.

Gràcies a aquests contes he menjat magranes a Badalona, he estat espectador d'una espectacular nevada a Sant Josafat, he assistit a un accident de moto al Montseny amb el cor encongit, he hagut de deixar els Playmobil escampats per un bosquet de Sant Boi per protegir-me d'un esclafit, he viscut unes agòniques setmanes en un illot de l'oceà Atlàntic o he passejat per Milà, per posar alguns exemples.

He practicat la narració, la descripció, els diàlegs... He acaronat una idea i li he anat donant forma i, de tant en tant, mentre l'escrivia, han aparegut alguns girs de guió que milloraven i feien més creïble la idea original. He passat de contes més curts els primers mesos (entre un i tres fulls), a contes més llargs (els dos últims han vorejat les deu pàgines).
Sempre he buscar la mirada crítica de l'Anna per detectar punts de millora (gràcies!) i, un cop publicats, m'he regalat les orelles sentint comentaris elogiosos de la gran majoria de persones a qui enviava els contes (gràcies!).
Heu estat un públic molt generós i, si fos per molts de vosaltres, aquests contes ja estarien publicats i als aparadors de les llibreries...

A mi sempre m'ha agradat escriure. I a còpia de fer-ho, he hagut d'anar sentint que se'm donava bé. I sempre he acaronat la idea de poder publicar algun dia. He escrit poesia, he fet alguna tímida incursió a la novel·la, he escrit cançons, havia fet contes i molts articles d'opinió. Aquest ha estat el primer cop que m'he dedicat de manera més constant a un mateix gènere (el conte curt) i m'hi he sentit còmode.

M'agradaria continuar, seguir millorant i emprendre un camí que em permetés algun dia acabar publicant. Però ara no sé quin ha de ser el proper pas... M'heu dit vàries coses: presentar-me a un premi literari, fer una autoedició a través d'una plataforma de micromecenatge, presentar els contes a alguna editorial... Els que heu llegit els contes m'aprecieu i sou generosos, però a mi em falta saber si, objectivament, els meus relats tenen un veritable interès literari.

Aquesta tardor vull començar uns tallers d'escriptura en els quals em podran assessorar de manera més professional i constatar les fortaleses i mancances de la meva manera d'escriure. Però també us vull demanar als que heu tingut la paciència i l'amabilitat de llegir-me durant els dotze mesos d'aquest projecte que intenteu ser el màxim d'objectius i dir-me les coses bones i sobretot les millorables d'aquests contes. Per això al setembre us passaré una petita enquesta perquè em pugueu ajudar en aquest pas que em trobo ara.

Però això serà al setembre, ara acabem de gaudir de les vacances. I jo, personalment, del repte aconseguit... 12 mesos: 12 contes!