Els corrons de la bici

Avui vull explicar una altra de les aventures del confinament perquè en quedi constància per a la història... ;-)

Com que m'havia acostumat a fer bicicleta (entre setmana classes d'spinning al gimnàs i els caps de setmana sortir amb la mountain bike), quan ens vam haver de quedar tancats a casa, va ser una de les coses que trobava a faltar.

A casa teníem una antiga bicicleta estàtica i li vam treure les teranyines, però era massa petita i hi pedalava incòmode.

Veient que la cosa anava per llarg, vaig començar a buscar alternatives per poder seguir pedalant i vaig ensopegar amb aquest vídeo d'internet (veure vídeo) que explicava com fabricar-se uns corrons per poder pedalar a casa amb la bici normal (el que en castellà i durant molts dies jo en vaig dir "el rodillo").

Em va semblar que no era difícil i vaig començar a buscar per casa si tenia el material necessari: unes quantes fustes, cargols, volanderes, escaires, frontisses, un espàrrec i una rodeta... Més o menys tenia de tot i vaig començar a treballar-hi...

Amb eines únicament manuals (serra, llima, barrina, tornavisos i l'únic ajut elèctric d'un trepant) vaig començar a passar moltes hores barallant-m'hi. Butllofes i talls a les mans donaven fe que hi posava tot de la meva part per anar avançant i els que sabien que havia engegat aquest projecte (pares, germans, el Joan i el Pablo) s'anaven interessant per com evolucionava.

Va arribar un punt que l'estructura ja estava pràcticament acabada i llavors vaig veure clar que quan enfilés els meus gairebé 100 kg sobre la bici, aquelles fustetes inestables saltarien per art de màgia i l'invent dels corrons no duraria ni 5 minuts.

Llavors el Pablo em va fer una proposta molt encertada per reforçar l'estructura... i vaig seguir treballant...

Amb aquell reforç, l'estructura aguantava, però quan m'hi enfilava i em posava a pedalar, el pneumàtic del darrera començava a rascar amb la fusta i es desgastava d'una manera que no era sostenible. Havia de buscar una solució a aquest imprevist...

Paral·lelament em van suggerir que, per no agafar mal d'esquena, havia de fer una petita alça per  ala roda del davant i el Roc i l'Ona es van posar a ajudar-me a fer-la...

Per molts intents que vaig fer de llimar les fustes del costat de la rodeta i serrar-les més petites, el penumàtic del darrera seguia rascant-hi i no vaig veure la manera de solucionar-ho. Pensava posar-hi dues rodetes de costat, però no tenia un espàrrec prou llarg per aguantar-les les dues... I finalment vam passar de fase i ja vaig poder sortir a pedalar pel bosc o sigui que...el projecte va quedar inacabat i només en queden aquest parell de vídeos com a testimonis d'un interessant, però inútil, treball de bricolatge i enginyeria casolana...

Què hi farem...