Ahir dissabte 16-5-20 vaig publicar l'última de les 60 recomanacions diàries (un llibre, un disc i un poema) que vaig començar el dia 16-3-20 a l'inici del confinament pel coronavirus... 60 dies en els que cada matí he publicat les 3 recomanacions i n'he fet difusió entre diferents grups d'amics i familiars.
Vaig començar empès per l'emoció de veure l'esperit col·laboratiu de la societat, veient com sorgien mil i una iniciatives amb vocació de servei. Gent que oferia receptes de cuina, classes de ioga, recursos educatius, concerts gratuïts... Tothom compartia el que tenia amb els altres per fer més passador el confinament. Vaig pensar quina cosa podia oferir jo i vaig decidir compartir els meus recursos i gustos culturals: un llibre, un disc i un poema cada dia.
M'ho he passat molt bé remenant per la meva biblioteca i la meva discoteca, rellegint i reescoltant llibres i discos que m'encanten i compartint-los, però amb el pas dels dies vaig anar veient que allò no podia ser etern perquè, tot i que he llegit molt i he escoltat molta música, arribaria un moment en què hauria de començar a recomanar productes que ja no serien tan "tan bons". Al final vaig decidir que 60 dies (2 mesos) era un bon número per acabar amb dignitat.
Podria haver-ho allargat encara més, tenia alguns títols més a les llistes que anava fent. Potser 70, potser 74...o podia haver-ho anat allargant indefinidament (els llibres i els discos no s'acaben) però mica a mica les recomanacions haguessin anat grinyolant i perdent interès. M'ha semblat que 60 dies era un bon número, un número rodó que em permetia deixar-ho "en alt", orgullós de tot el que havia recomanat.
Vaig acabant i em queda dir-vos tres coses:
1.- Ensenyar-vos les fonts de les meves recomanacions.
2.- Demanar-vos un favor.
3.- Fer-vos l'última recomanació, avui que és diumenge: uns poemes meus per acabar.
1.- Aquesta és la biblioteca que tenim a l'estudi amb tots els llibres que hem anat acumulant al llarg dels anys. I aquest és l'armari de cd's que tenim al menjador amb tots els cd's que he anat comprant al llarg dels anys (caldria afegir una caixa plena de vinils que tinc el garatge d'on també vaig escollir-ne alguns). Aquí és on m'he anat capbussant per treure'n cada dia els llibres i discos que us he recomanat. De poemes, quan vaig acabar els que tenia en paper, em vaig nodrir d'internet, sobretot de la web "versos.cat".
2.- El favor: si durant aquests 60 dies teniu alguna anècdota o comentari sobre les recomanacions que us he enviat SI US PLAU POSEU-ME UN COMENTARI AQUÍ AL BLOC. D'aquesta manera quedarà fixat aquí i els podré recuperar passats els anys, com em passa en tot el que vaig publicant-hi des de fa 10 anys, com si fos una mena de diari personal o les meves memòries que vaig fent sobre la marxa.
Si vau descobrir algun llibre o música que no coneixíeu i us va agradar, si vau recordar un llibre o música que havíeu oblidat i us va fer il·lusió, si un poema concret us va aportar alguna cosa especial, què sentíeu cada matí quan rebíeu el meu avís... que sé jo, qualsevol cosa que em vulgueu fer saber després de tots aquests dies.
Heu d'anar al final de la notícia, on posa "0 comentaris" (o un altre número si ja hi ha algú que n'hagi posat algun). Llavor s'obre una finestra on hi ha un espai per escriure el vostre comentari i al final heu de clicar una opció on diu "Tria una identitat". Allà podeu clicar l'opció "Nom/URL" i només cal que hi escriviu el vostre nom. Finalment caldrà clicar l'opció "No sóc un robot" i potser escollir aquelles imatges que us demanin abans de clicar el botó "Publica el comentari".
Us estaré molt agraït si em deixeu algun comentari, explicant la vostra vivència d'aquestes recomanacions diàries. Em farà molta il·lusió.
3.- I per acabar (avui que és diumenge) tres poemes meus: "EL DESERT DE LES PARAULES", "ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN" i "RESTES DEL NAUFRAGI"
I moltes gràcies per la companyia de tots aquests dies. Ja no us atabalaré més amb trameses diàries, però aquí teniu el bloc picalapica on sempre sereu benvinguts.
A reveure!
EL DESERT DE LES PARAULES (6-11-11)
Buscaré algú que m'hi porti,
al desert de les paraules
i, mentre els peus arrossegui,
deixaré la ment en blanc
fins que arribi la tempesta.
Després em quedaré quiet
mentre la sorra, violenta,
castigui la meva pell.
I s'hi clavaran, com vidres,
cents i milers de paraules.
Seré com plana de llibre
i la sang ja serà tinta.
I em prendré, com a analgèsic,
infusions de fulls impresos
d'anacrònics diccionaris.
Si em queda alguna fractura,
sobre la blanca escaiola
escriuré amb cal·ligrafia
de colors, cèlebres frases
que m'il·lustrin cada dia.
I després, recuperat,
tornaré a agafar la ploma
i el paper en blanc i, en silenci,
provaré de tornar a escriure
i si encara no n'he après...
buscaré algú que m'hi acosti...
al desert de les paraules.
ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN (gener 2018)
Perseguidor de somnis,
la trista professió
que exerceixo amb constància
digna d’admiració.
Persegueixo els meus somnis
sense arribar-hi mai,
però mai no defalleixo
sentint-los tan a prop.
El somni es fa visible,
el veig a l’horitzó
i amb força m’hi encamino,
amb força i il·lusió.
El somni se m’escapa.
S’atura, es gira, em mira,
com si estés de part meva
i es deixés atrapar.
Però és un somni i no pot
deixar de ser-ho i sempre,
quan començo a acostar-m’hi,
es comença a allunyar.
Pessigolles, els somnis.
Pessics, la realitat.
I enmig la meva vida
buscant sense trobar.
RESTES DEL NAUFRAGI (17-10-2014)
No tinc gaire res més
que restes de verí
del got que vaig guardar
de prova del delicte.
Teranyines de somnis
que se m’esfilagarsen
algunes matinades
que el fred fa de cangur.
Silencis envasats
al buit per consumir
quan el xivarri ensorri
els murs del meu bastió.
Paraules escarràs,
badalls de macramé,
batecs descontrolats...
les restes del naufragi.
Sol, a una illa deserta,
espero les onades
que em porten, cada tarda,
residus i tresors.
Depèn de mi que els vegi
com residu o tresor,
sent la mateixa cosa.
Només de mi depèn.
Llunàtic nàufrag, deixa
que el temps vagi passant.
Les onades, la sorra...
tot s’acaba posant...
Oooh! Quin goig de prestatgeries.
ResponEliminaAhir vaig sentir que la Union donaven per acabada la seva aventura. Deunidó quant anys. A petita escala he sentit el mateix quan has acabat el regal, ja portem 60?
Moltes mercès Eladi.
Ha ajudat a passar algunes estones més alegres.
Moltes gràcies Eladi,per aquests 60 dies rodons de recomanacions diàries,pels poemes propis del diumenge (per petició popular),pels records dels llibres compartits i sobretot per la música.....dic sobretot perquè és potser on he recordat més el meu passat....
ResponEliminaA casa els pares,sempre vas posar música (deuen ser aquestes caixes amb vinils que tens al garatge),i sempre que escolto Supertramp,Deacon Blue,Prefad Sprout (no sé si s'escriu exactament així....),una onada de bon rotllo,una calma interior,un record d'infantesa escalfa el meu cor....sempre podràs explicar que vas compartir la teva passió per la música,amb un volum correcte i una base instrumental acollidora....
Educaves les nostres orelles i ens ampliaves punts de vista..sense voler-ho,sense pretendre-ho,però és el que té viure en espais comuns compartits una gran família nombrosa.De ben segur que també llegies molt i escrivies poemes però això és molt més introspectiu i de lo primer que recordo haver compartit eren les aventures de l'Andreu Colom i com ensenyava el carnet de la biblioteca per aconseguir informació policial O criminal.....records difosos,ments enterbolides,entre el que recordes del cert i el que les anècdotes que t'han explicat han anat creant.....
Gràcies al bloc també he descobert que L'Ona té un grapat de llibres del David Williams i és quelcom que vull provar amb el Jofre a veure si l'engresquem més amb la lectura.
Espectaculars les fotografies de la biblioteca a dalt l'estudi i el moble de CD's del menjador....olora a cultura i és molt interessant...
Gràcies per aquesta dedicació en una época que arrel del confinament els docents heu hagut de multiplicar tasques dedicació i paciéncia per no deixar penjats a tot un seguit d'alumnat i fer de pont entre l'ensenyament i un nou món virtual!!
Gràcies per la constància
Gràcies per no defallir
Gràcies per compartir
Senzillament:
Gràcies,Eladi!!
Caram, m'has generat un hàbit, com aquella gent que es veuen a les pel·lícules que cada matí els arriba el diari o la llet. Segur que ho trobaré a faltar, i aquí està la gràcia. Tal com tu argumentes, has sabut trobar la mida justa. Just abans-d'ahir vaig acabar Wilt, un llibre que, com molts d'altres, no vaig llegir en el seu moment -si és que els llibres tenen un moment.
ResponEliminaMolt bona feina Eladi..quin crack. No és fàcil trobar llibres, música i poemes dels quals puguin opinar i per tant recomanar. Constato que t ha dut feina però una feina en la qual disfrutaves i era molt agraïda. Molt bona feina per aquest acompanyament en el confinament. De cara a properes edicions proposo que recomanis plats de cuina, facilets i que ensensenyis com fer-los....��������
ResponElimina60 gràcies, Eladi!
ResponEliminaJa s'ha acabat..
He de confessar que era guai rebre el teu enllaç diari. Pensava... A veure avui com em sorprèn. Perquè mara meva, he hagut d'afegir gairebé 60 llibres a la llista de pendents!També m'ha servit per conèixer més a fons els teus gustos musicals i M'HA ENCANTAT llegir un (o més d'un) poema cada dia.
Diàriament t'he anat fent el Feedback pertinent per WhatsApp, així que ara només em queda dir-te..
Quina bona pensada, quina gran contribució i 60 gràcies!
La Judit de l'Oms
Ohhh! Quina pena que s'hagi acabat Eladi, però tens raó, calia posar un final. Ni un sol dia has defallit. Trobaré a faltar el teu missatge diari amb l'enllaç al blog. I quan acabi un llibre i vulgui encetar un altre, miraré primer el teu blog; quan vulgui sentir bona música i descobrir-ne belles cançons, miraré el teu blog; quan vulgui rellegir les teves recomanacions poètiques allà estaran. El confinament ens ha ajudat a retrobar i a renovar vincles d'amistat. Una forta abraçada.Sabina
ResponEliminaVull agrair-te de tot cor que hagis compartit amb tots nosaltres tant saber, tanta emoció, tanta il·lusió. No només ens recomanaves un llibre, una cançó i un poema, sinó que ens has arribat a l’ànima, ens has fet gaudir durant 60 dies amb els teus comentaris, els teus suggeriments; hem pogut escoltar cançons precioses, llegir poemes excel·lents.
ResponEliminaPersonalment, ara tinc moltes lectures pendents: aquelles que m’has fet entrar ganes de llegir, aquelles que m’has fet recordar i que veig que he de rellegir. De cor, el meu agraïment pel teu saber fer, per les teves paraules i sobretot per aquests poemes tan bonics que fas. Trobarem a faltar el teu missatge de cada dia :)
Ya tens la meva anecdote del llibre de la josefina.els teus poemas con Sempre exquisits .presisament avui.mateix llegia el que vareu.enviar a Montse Temps de cicatrius ..i per cert no tinc espai per tenir una librería tan ben parida con la vostre .molts Dels meus llibres .no varen ni arrivar a poger surtir de las meves caixas .quasi tots els llibres .me amb portar récords .per haberlos llegir per haberlos tingur.con soc un desastre .yo sabía que els tenía pro a on ?.tots son tresos preuats alguns molt Ben guardats me as Fet tornar boixa buscan el principito momo.i.altres.se que els tinc .i tornarlos a llegir tornar a tenirlos a las Mans i buscar entre las sevas paguinas tot un plaer.encara que en molts potser .i.aquell.bitllet de Renfe de Malgrat a Calella .aquella fulla o.flor.que es va pensir con ens penseixen els bonics récords Bons I dolents con El menú de un día de hospital tambe me as Fet buscar el meus vells discos i escolta de nou serrat.gracias Eladi per Las recomanacions de aquets días te puc asegurar que amb estat.de las pocas cosas bonas que amb pasar aquets. Días.!!
ResponEliminaCada dia, cada matí, sense descans, ens has compartit part de la cultura de casa vostra de llibres, música i poemes.
ResponEliminaI al llarg de seixanta dies hem estat conectats i acompanyats amb els teus comentaris, sempre rics i amens a la vegada.
Sempre has estat, i aquests dos mesos encara més, un puntal d’acompanyament a la nostra colla de la infantesa dels Snoopies,a través del grup de watts.
Avui, per agraïr-te de tot cor aquest gest que has tingut amb tots nosaltres,et vull felicitar per la iniciativa que vas tenir només començar aquest confinament ben poc esperat per a tots i totes.
Mil gràcies, Eladi, per deixar-nos gaudir amb els teus escrits, les teves recomanacions.
Mil gràcies per ser-hi...sempre!!
Una abraçada immensa, i seguim-nos cuidant����
Ester
*Aquesta és la crònica d'un adéu anunciat desde fa 60 dies*.
ResponElimina💁♂️Gràcies Eladi, perquè amb aquesta crònica diària, m'has fet més portables els dies grisos i també els menys grisos que he passat fins avui.
Particularment m'has fet treure dels prestatges més d'un llibre. Ja saps que no sóc dels que devoren llibres si no m'interessa molt!. En aquest cas també sóc afortunat perquè els meus fills s'assemblen a la seva mare, i si algun càstig ha fet medicina a casa, ha estat el de treure un determinat llibre de circulació i no deixarlos llegir durant uns dies. També he tret del fons (però del més fons) dels calaixos més d'un cassette d'aquells que vaig recordar que guardava i que encara funcionen en un aparell de casa. Gràcies també per fer que conegués poemes no descoberts i recordar-me els que ens havien fet aprendre com el pare nostre.
Que la salut que m'ha acompanyat llegint el teu bloc diari fins ara, .....ens acompanyi d'ara en endavant!👏👏🤗🤗
Moltes gràcies Eladi per les teves recomanacions aquest 60 dies. Jo he tirat més pels poemes i per la música doncs no he tingut gaire temps per llegir. He sigut de les poques persones afortunades que hem continuat treballant i, en les estones lliures, he tornat a la meva antiga professió de cosidora i he posat el meu granet de sorra confeccionant mascaretes, bates i més mascaretes que, encara a dia d'avui, estem confeccionant per tots els colectius que han quedat en mans de Déu en aquest País que només sap posar l'exèrcit al davant per tapar tota la corrupció i la vergonya d'aquest Estat corrupte fins al moll de l'os. La música m'ha acompanyat sempre i m'ha fet la feina més planera.
ResponEliminaTambé he conegut el cas Jubany- Careta, mentre cosia, a través del mòbil, he vist els dos capítols i he signat perquè es pugui reobrir el cas i es faci justícia per totes dues i puguin atrapar al culpable i pagui pel què va fer.
Gràcies per tanta cultura, per totes les estones que has estat buscant i rebuscant el que ens podria agradar i fer més feliços. Segur que ho has aconseguit. Mil gràcies Eladi!!! Que siguem feliços ara i sempre.
Els últims anys, una feina absorbent i molt temps perdut en anar i venir de l'escola, havien fet caure les meves inquietuds culturals a un nivell molt baix. Els caps de setmana, quan d'alguna manera hauria pogut esmenar aquesta deixadesa, em venia més de gust caminar, anar en bici o passejar pel mercat, i mai trobava el moment de posar-me a llegir. De jove ho havia fet moltíssim. Les dues hores de viatge diàries o quan caminava al cap de setmana, ho aprofitava per saber què passava al món, tot escoltant la ràdio. Les teves recomanacions m'han ajudat, d'una banda per superar el confinament, per aprendre moltes coses. Sóc una persona sempre oberta a aprendre. Els llibres recomanats, la majoria per mi desconeguts, amb els comentaris corresponents, han encès la guspira de cercar-ne alguns i llegir-los. És el cas de "Delenda est Hispania", "I la festa segueix" de Josep M. Espinàs (escriptor que he llegit molt però del qual desconeixia l'existència d'aquest volum), "Dia de caça", "La vida que aprenc" i "Tot el bé, tot el mal" de Care Santos. També, em sembla que hauré de buscar algun raconet per posar-me al dia amb en Monzo, la Moliner i en Pàmies. Pel què fa a la música, jo que ja sóc una mica gran, he descobert que a banda dels clàssics Beatles, Supertramp, Dire Straits, Eagles, Clapton, Queen, Pink Floyd, Michael Jackson, Union, Gossos, Els Pets... hi ha el teu estimat Ramon Mirabet, Les Luthiers, Prefab Sprout... dels quals no n'he escoltat cap cançó. La poesia sempre m'ha costat, i en castellà més. Alguns poemes tals com"Assaig de càntic en el temple", d'en Machado i de Gustavo Adolfo Becquer... els coneixia de la meva època d'estudiant; però he quesat molt sorprès dels teus poemes, dels que tu has escrit. M'han agradat molt "Amb una joguina era el rei del món", "Esquivo la sort esquiva", "Les trinxeres de la vida", "Comiat a l'estació", "Optimisme"... Jo no sabria ni com començar, mentre que tu sembla que ho facis amb facilitat i espontaneïtat (segur que et cal esforç, però no ho sembla). En definitiva, et surten molt rodons, bonics, profunds, i sovint fan pensaren coses trascendents i vitals, les que realment valen la pena en aquest món i que hauríem de tenir presents en tot moment, deixant de banda la superficialitat on la majoria de la gent estem instal·lats. Moltes gràcies pel temps i l'esforç que ens has dedicat. Ha estat una gran ajuda i un gran plaer.
ResponEliminaUn plaer immens haver redescobert discs, llibres i poemes compartits molts en viu, primer al carrer del Cos i després a Calders! Molt bona tasca Eladi, sense tant "bombo" com els Stay Homas, però també ens feies molt bona companyia cada dia.
ResponEliminaGràciesss!!!!
P. d C.
Moltíssimes gràcies a tots els que us heu pres la molèstia de fer-me un comentari després de les 60 recomanacions. Jo també he trobat a faltar el vincle matinal d'enviar-les i començar a rebre el vostre feedback, des del que contestava "gràcies, bon dia!", fins aquell que comentava alguna anècdota lligada amb el llibre o el disc, fins al que comentava el que li agradava del poema...
ResponEliminaHa estat molt gratificant veure com per a alguns aquest missatge diari ha estat un estímul i saber que hi ha gent que ha escoltat les cançons, ha rellegit algun llibre i -molts!- heu gaudit del poema diari i heu valorat aquestes petites cullerades de poesia, tot i no estar-hi habituats.
Pablo, moltes gràcies per ser SEMPRE a l'altre cantó...
Judit, germana, gràcies per ser sempre tan agraïda i valorar i recordar aquests records d'infantesa compartida...
Joan de Sant Joan, gràcies pel teu sentit de l'humor i els jocs de paraules, parlar amb tu sempre és un gran goig...i gràcies a aquestes recomanacions ho hem fet cada dia quan em "presentaves els deures"...
Anna, gràcies per valorar això que he fet aquests mesos i per ser-hi sempre...saps que no faré mai recomanacions culinàries, oi? ;-)...
Judit de l'Oms, com molt bé dius, gràcies pel feedback diari i fer-me explícit el gaudi pel contacte amb la poesia...60 de res...
Sabina, que bé haver trobat una altra ocasió per compartir una altra cosa amb tu, sempre a l'entorn de la cultura, la curiositat intel·lectual i els valors humans...tenim un verkami pendent...jejeje...
Núria, gracies per la teva generositat i la teva sensibilitat, m'has escrit comentaris molt dolços i m'he sentit molt valorat en aquesta petita tasca diària. Semblava que l'"A punt compartim" s'hagués tornat una tertúlia cultural i tu has estat una gran tertuliana...
Imma, m'han fet sempre molta il·lusió els teus records compartits, curulls de sensibilitat i història familiar...
Ester, moltes gràcies pels teus reconeixements exagerats i mirar-me sempre amb tan bons ulls...Snoopies forever!
Joan de Calders, moltes gràcies per les grans valoracions i records que has compartit arrel de les recomanacions...
Dolors, una altra que sempre ha estat a punt d'agrair i compartir des de la tertúlia de l'"A punt compartim", gràcies per ser-hi...
Pep, moltes gràcies per la confiança i les converses literàries i personals que han sorgit arrel d'aquestes recomanacions. A vegades de les "desgràcies" en surten coses ben bones...
Roger, gràcies per tanta història compartida i per les aclucades d'ull que hem intercanviat en moltes de les recomanacions
A tots aquests que vau escriure aquí i als que em vau fer arribar missatges privats, gràcies pel feedback. Per a mi també ha estat molt gratificant aquest projecte!
Fins a sempre