El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.
Dissabte 4-4-20
Un llibre: ALBA d'Enric Larreula. "Alba" és un llibre basat en fets reals, és la història d'una nena de 14 anys de Manresa que va emmalaltir de càncer. Està explicat en primera persona perquè està basat en els seus diaris personals i les cartes que intercanviava amb l'escriptor i amic de la família, Enric Larreula, i algunes altres persones. Un llibre dur, però sensible, una lliçó de vida que explica la lluita de l'Alba i la seva manera valenta d'afrontar la malaltia.
Un disc: TREN DE LARGO RECORRIDO de La Unión. Avui viatgem fins el 1991 i una glopada de nostàlgia farà somriure els que vam viure aquells anys: La Unión! Recordar alguns himnes que no havíem tornat a sentir mai més, amb la força d'un bon directe. Aquell tecno-pop, aquelles bateries sintètiques, aquells solos de saxo... Un grapat de cançons interessants... segur que alguna ens provoca alguna fiblada...
Enllaços a algunes cançons: "Más y más", "Maracaibo", "Dámelo ya", "Mi viejo barrio", "Dónde estabáis", "Entre flores raras", "Amor fugaz - El San Francisco - Blues", "Lobo-hombre en París", "Si tu quisieras", "Fueron los celos", "Vivir al este del edén", "Ella es un volcán", "Sildavia", "Más dura será la caída", "Tren de largo recorrido", "El rey del ring", "Berlín".
Un poema: CADA INSTANT de Daniel Ruiz-Trillo. No conec aquest autor. Vaig trobar aquest poema buscant-ne de senzills per treballar amb els alumnes i em va agradar. I a vosaltres?
Molt xulo el poema; del disc de La Unión, què dir! Érem joves...
ResponEliminaRoger,tornar a escoltar La Unión és catàrtic!!
ResponEliminaEladi
El directe (literalment, els concerts) de La Unión era molt bo, com a mínim fins a la primera dècada del segle.
ResponEliminaAmb aquesta "fusta", no és pas estrany que sorgís un [àlbum] directe com aquest. A més, com que era dels [directes] pioners, acabàvem sabent-nos de memòria fins i tot les intros i comentaris del Rafa.
Va aparéixer com a disc doble, i les següents edicions (més barates) ja van ser en disc senzill, i òbviament amb menys temes. Això ho feien les discogràfiques amb certs discos dobles, quan passaven a la "serie media" (un altre exemple, el directe dels Celtas Cortos)
A mi em va costar (sense eBays ni similars, a anys llum encara de la web 2.0), però finalment vaig aconseguir el doble ;)
Fran, un altre grup que no havia seguit especialment, però aquest disc en directe el trobo molt potent i quan fa temps que no l'he escoltat les cançons em transporten màgicament a la meva joventut...
ResponEliminaEladi
El pare d'aquesta nena, l'Alba, era director a l'Espill i venia als Consells Escolars Municipals. No sé si encara hi fa de mestre. Tinc el llibre a casa i em va resultar molt emotiu llegir-lo.
ResponElimina