* dimarts 21-4-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dimarts 21-4-20

Un llibre: CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA de Pere Calders. Calders és un autèntic mestre dels contes curts. Tornar-lo a llegir ara a vegades fa una mica estrany pel nivell de lèxic i els referents estètics de l'època, però continua espurnejant-hi una capacitat de fantasia i d'unir elements de la realitat i dels somnis i la imaginació que l'enllaça amb la tradició sudamericana del realisme màgic i el fa digne d'admiració. Tothom hauria de llegir almenys un cop a la vida un conte com "Raspall".

Un disc: FAITH de George Michael. Aquest és un discàs, el primer que George Michael va fer en solitari després de Wham... i ho va petar! Bàsicament és pop ballable, però té algunes balades precioses i sobretot un munt de cançons que van ser autèntics hits i vam sentir per tot arreu.
Enllaços a algunes cançons: "Faith", "Father Figure", "I Want Your Sex (Parts I & II)", "One More Try", "Hard Day", "Hand to Mouth", "Look At Your Hands", "Monkey", "Kissing A Fool", "A Last Request (I Want Your Sex Part III)"

Un poema: EL CAMPANAR de Joan Vinyoli. Un bonic poema metafòric en que les escales que porten al campanar i el que ens espera quan arribarem a dalt podem aplicar-ho a la vida mateixa o a moltes de les coses que anirem trobant al llarg de la vida.

EL CAMPANAR (Joan Vinyoli)

Sovint, sovint, com per la dreta escala

d'un campanar, fosca i en runes,

pujo cercant la inaccessible llum;

ple de fatiga dono voltes,

palpants els murs en la tenebra espessa,

graó rera graó.

Però de temps en temps,

sento la veu de les campanes,

clara i alegre, ressonar,

tocant a festa allà en l'altura,

i veig per la finestra en el silenci

de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo

llavors, ah, com encara dintre meu,

una llavor de joia perdurable

pugna per fer-se planta exuberant!

Com crides, infantesa, en les profundes

capes del cor, com, de genolls, et trobo,

Déu meu, llavors, tornat pura lloança!