* dissabte 21-3-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dissabte 21-3-20

Un llibre: WONDER de R. J. Palacio. Una novel·la preciosa que hem treballat molts anys a les escoles, però que hauria de ser obligatòria: tothom mereixeria llegir-la almenys un cop a la vida per sentir-se millor persona. Una història de superació i amistat, d'amor. Explica l'adaptació de l'August a l'escola i al món. L'August és un nen que ha nascut amb una estranya síndrome que li ha deformat la cara i l'ha obligat a patir múltiples operacions des del naixement. Després de tota la infantesa reclòs a casa, l'August s'enfronta a l'escola i la crueltat dels altres nens. Però és un nen molt intel·ligent i també sabrà guanyar-se l'amistat d'alguns dels seus companys que veuran la persona més enllà de la seva cara. Un llibre preciós i imprescindible.

Un disc: SILVIO de Silvio Rodríguez. Silvio Rodríguez és un cantautor cubà que em va fer descobrir l'Agustí, el meu primer professor de guitarra, i del qual vam aprendre i tocar algunes cançons. Virtuós de la guitarra i poeta poderós i revolucionari, "Silvio" és el primer disc d'una trilogia i quan el vaig descobrir em va estabornir i em va fer comprar molta de la seva discografia, però cap altre disc em va impressionar tant com aquest. Té un grapat de cançons precioses que em transporten a una altra època i em provoquen unes estranyes pessigolles al vel del paladar. Força i bellesa.

Enllaços a algunes cançons: "La guitarra del joven soldado", "Compañera", "Y Mariana", "Monólogo" i, sobretot,, "Quién fuera".

Un poema: FINESTRA de Joan Margarit. Margarit és un dels grans. En la seva poesia crua sovint hi planen sentiments poc agraïts (la tristesa, el dolor, la pèrdua...) que ell tracta amb acceptació, sobretot la proximitat a una mort que, des de la vellesa, veu propera i natural...