16 de març 2020

* dilluns 16-3-20 *

En aquests 3 primers dies de confinament pel coronavirus m'ha emocionat l'esperit col·laboratiu de la gent que s'ha ofert a compartir recursos amb els seus conciutadans: els que surten a tocar cançons als balcons, els que regalen accés a llibres i pel·lícules, els que ofereixen concerts domèstics en streaming...
M'agradaria contribuir a aquest esperit col·lectiu i pensava què podria oferir i al final m'he decidit per fer una triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
Els penjaré com a notícies "extra" del meu bloc i les compartiré per xarxes socials, amb el benentès que les podeu compartir tant com vulgueu, suposant que a algú li puguin fer servei i/o il·lusió.

Dilluns 16-3-20


Un llibre: WILT de Tom Sharpe. Humor britànic desenfrenat. El llibre que més m'ha fet riure de la vida (recordo estar rient sol a la sala d'espera de l'ambulatori i no poder parar). Una història esbojarrada que es va embolicant i el professor Wilt que esmola la seva llengua i el seu enginy per resistir unes hores complicades i acabar-ne sortint vencedor. Rialles assegurades.






Un disc: ENEMIGOS DE LO AJENO de El Último de la Fila. Les primeres cançons de Manolo García i Quimi Portet regalimen poesia urbana, sentiment i ritmes suggerents. Cançons originals com "Insurrección" o "Aviones plateados" que aguanten el pas del temps.


Un poema: "1967. OCELL CAIGUT DEL NIU" de Ton Armengol (del llibre "Quinze estius i una hora incerta"). Un record dels seus estiuejos calderins amb ressons d'actualitat...


4 comentaris:

  1. Regalimen poesia urbana,m'encanta l'explicació....
    Gràcies per les recomanacions....interessant el llibre de Wilt....
    Salut i bon confinament a tots!

    ResponElimina
  2. Judit, gràcies.
    Tan de bo, a algú li serveixin les recomanacions per passar una mica millor el confinament i fer alguna descoberta literària o musical.
    Seguim!
    Eladi

    ResponElimina
  3. Retrobar el Manolo i el Quimi junts, en el concert de reunió de Los Burros i Los Rápidos a Razzmatazz, més l'efímera "resurrecció" del Último de la Fila pels bisos, va ser inoblidable.

    I això que els concerts en sales plenes de gom a gom (Razzmatazz sovint fa preguntar-se sobre l'acompliment de l'aforament oficial), amb cançons que se sap tothom, sovint esdevenen "karaoke col·lectiu" i costa d'escoltar els intèrprets :)

    ResponElimina
  4. Fran, El Último de la Fila és un dels grups essencials de l ahistòria de la música moderna de l'estat espanyol. Grans cançons, grans músics, grans directes...
    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR