Un bon dia va arribar a casa una altra bàscula... digital. Aquesta, a part de dir-te el pes, et diu l'índex de massa corporal, es connecta al teu mòbil i et diu la diferència respecte de la darrera vegada que et vas pesar...i no sé quantes coses més.
El dia que va arribar a casa m'hi vaig pesar i el pes que em va donar era uns quants quilos més del que em donava la bàscula analògica de tota la vida...
La primera reacció, i la més plausible i probable, va ser pensar que la bàscula antiga no funcionava bé i jo havia viscut feliçment enganyat pensant que era una mica menys gras del que realment era, però...
...i si fos la bàscula analògica de tota la vida la que diu la veritat?
Aquesta va ser la meva reflexió: per què pensem que els aparells digitals són perfectes i infal·libles i, en cas de dubte, els donem la raó?
He sentit a dir que el so dels tocadiscos de tota la vida (els de discos petits de 45 r.p.m. i de grans de 33 r.p.m.) és molt millor que el que ens dóna la música digital de cds i formats mp3. De fet tornen a editar-se discos en format vinil...
Molts electrodomèstics moderns s'espatllen molt abans per l'obsolescència programada i donen molts més problemes que els que es fabricaven antigament i pràcticament no s'espatllaven mai...
Per què posem la nostra fe en els estris digitals, sense posar-los en dubte?
En el meu cas, estic segur que peso més del que em deia la bàscula "amiga" i que segurament la digital té raó... no va per aquí la meva reflexió... però... qui m'assegura que els estris digitals han d'anar millor que els analògics? O per què en cas de dubte he de fer cas del digital, sense qüestionar-m'ho?
Tal i com als diaris hi ha les "notícies d'estiu" (d'un petit fet se'n fa "notícia" per manca de notícies reals) avui també ha arribat aquesta moda al bloc...
Ja em perdonareu...
Notícia d'estiu, que convida també a fer una reflexió més mundana. Jo estic com tu, que no se què pensar.
ResponElimina