"Construirem" (un poema)

El meu germà Sergi i la seva parella Andrea fa anys que conviuen junts. Es van conèixer al Brasil, es van enamorar i van començar un camí plegats que ja no han deixat.
En el seu dia es van casar simbòlicament entre amics, sense cap constància legal. I amb això ja en tenien prou. Però per regularitzar la situació legal del meu germà i perquè l'Andrea pugui venir de visita a Catalunya amb llibertat de moviments (i no només amb un permís limitat de turista) ara han legalitzat el casament als jutjats de Brasil. I van aprofitar el tràmit legal per fer una petita cerimònia amb els amics més íntims de Brasil i, a través de videoconferència, amb la família.
El meu germà em va dir que li agradaria llegir un poema meu a la cerimònia i jo vaig pensar en la seva feina de paleta, quan construeix cases, i la feina que, com a parella, han construït conjuntament.
I li vaig escriure això:

CONSTRUIREM

Construirem el nostre amor.

Barrejarem a la pastera

les proporcions més adequades

de mots, silencis i petons.

Farem uns sòlids fonaments

de pell, converses i projectes

i tindrem sempre a punt les eines:

somnis, somriures i ideals.

Pujarem rectes les parets

amb el nivell i la plomada

dels nostres sentiments sincers

i la coberta ens aïllarà

de tot perill o mal moment.

Serà una llar el nostre amor,

un dolç refugi, un cau perfecte

que ensenyarem ben orgullosos

amb les durícies i les crostes

que hauran quedat al nostre cos

per demostrar que el nostre esforç

ens ha permès arribar a port.

I per molts vents que bufin fort

es mantindrà sempre dempeus:

sòlid, compacte i resistent.

(12-4-19)