En la mort de Neus Català

13 d'abril de 2019. Mor Neus Català als 103 anys, després d'una llarguíssima vida que ha desafiat totes les dures proves que se li han posat per davant.
Lluitadora és la paraula que més he sentit referint-se a ella. Lluitadora i coherent. Tota la vida lluitant contra la injustícia.
Va sobreviure 15 mesos als camps d'extermini nazis. I allà, jugant-s'hi la vida, també va lluitar contra els nazis, sabotejant la producció de les fàbriques d'armament en les quals les obligaven a treballar. Però abans i després va lluitar contra el franquisme, contra el feixisme i per conservar la memòria de totes les que no van poder sobreviure com ella.

“Vull veure-ho tot.
Veure per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist.Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, 

que van morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni,.. 

Els nazis em van prendre la son, 

però no em van prendre la llibertat ni la vida.”

Un gran EXEMPLE, d'aquelles persones que tothom hauria de conèixer, de les quals s'hauria de parlar a les escoles i que haurien de tenir carrers dedicats a les ciutats.
Descansi en pau i perduri per sempre el seu mestratge.