Eleccions generals: anàlisi d'urgència

ANÀLISI D’URGÈNCIA (amb el 98% escrutat)

A España:

• Les forces d’extrema dreta (PP + C’s + VOX) passen de 169 diputats a 148 i, per tant, perden suport.
• Especialment el PP pateix una davallada monumental i passa de 137 diputats a 66... Espectacular! Merescudíssim!! Justícia poètica!!
• Per desgràcia, aquesta davallada es veu equilibrada per l’augment de C’s (que passa de 32 a 58 escons, gens menyspreable) i l’entrada de VOX amb 24 diputats.
• L’entrada al Parlament de VOX és preocupant, però més discreta d’algunes optimistes previsions i dels primers sondejos que li donaven gairebé 40 diputats.
• El conjunt de les forces independentistes al Parlament creix i passa de 17 (9 d’ERC i 8 de CDC) a 22 (15 d’ERC i 7 de JxC). Si amb 17 diputats vam poder pressionar i bloquejar el Parlament.
• Les forces suposadament progressistes i d’esquerres (PSOE + PODEMOS) creixen una mica i passen de 156 a 164. Especialment creix el PSOE de Pedro Sánchez que passa de 85 a 122 i sembla en disposició de comandar la propera legislatura amb molta més força de la que tenia que li permetria (si realment tingués voluntat i/o pressions internacionals) desencallar el conflicte territorial català i començar a fer passes per desencallar el referèndum que ha de poder avançar cap a una solució política al conflicte.

Sumant tots aquests aspectes no em sembla que el nou escenari sigui pitjor del que hi havia fins ara:
Si realment el PSOE necessitava tenir més força per poder fer front a la pressió de les dretes espanyoles i atendre les suposades demandes internacionals sobre Catalunya, ara està en millors condicions.
Si realment les forces independentistes catalanes (ERC + JxC) estan disposades a plantar cara al Parlament i fer pressió al govern sortint fins que no afronti una solució política per al problema català, ara tindran més força (5 diputats més).

A Catalunya:

• ERC passa a ser la primera força política amb el 24’58% del sufragi, superant el PSC i En Comú Podem.
• Si sumem els vots obtinguts pels partits independentistes (ERC+ JxC + FR) arribem als 1.600.705 vots, que sobrepassen substancialment els 1.111.133 obtinguts l’any 2106. Percentualment es passa del 32’19% de vot independentista en unes eleccions generals a un 39’37%.
• Les forces d’extrema dreta (PP + C’s + VOX) reculen a Catalunya i passem de 11 a 7. Especialment significativa és la davallada del PP que passa de 6 diputats a només 1 (!). Per desgràcia VOX entra amb 1 diputat i C’s manté els 5 que tenia.

A Calders:

• Hem passat d’un 71’32% de suport a les forces independentistes (383 vots) a un 76’47% (494 vots).
• Dels 56 vots a forces d’extrema dreta del 2016, hem passat a només 49 (28 de C’s, 11 de VOX i 10 del PP).
• La participació ha pujat d’un 70’51% a un 82’65%

Al Senat:

• Amb un escrutini encara menor, s’ha passat d’una majoria absoluta del PP a una majoria del PSOE amb més de 120 senadors respecte el total de només uns 60 senadors que donarien suport immediat a una nova aplicació del 155 a Catalunya (PP + C’s +VOX + N+).
• Pel que fa als 16 senadors de Catalunya es manté la mateixa proporció que hi havia fins ara: 10 d’ERC, 2 de JxC i 4 del PSC, o sigui que no ha funcionat cap de les estratègies que s’havien discutit els darrers dies per assegurar els 16 senadors independentistes.

Us ho dic abans del 28A... que consti!

Escric aquesta notícia abans de les eleccions generals a les Corts Espanyoles del 28A. Que consti!
Aquesta setmana he rebut tota la propaganda electoral de tots els partits. Paperassa que habitualment va a la paperera de reciclatge tal i com arriba, però aquest cop hi havia un sobre que cridava poderosament l'atenció amb la bandera rojigualda. No deia de quin partit era, però feia tota la "fatxa" que seria de VOX i no vaig poder evitar la temptació d'obrir-ho per veure de què eren capaços.
I efectivament era de VOX i començava així:

"Querido compatriota.
Si lees esta carta es porque amas a tu Nación, te importa que siga viva y porque crees en la libertad y la igualdad de todos los españoles..."

Uau! Quin inici!
Deliciós...
No comparteixo pràcticament cap dels postulats que propugnen però he de reconèixer que em meravella la seva capacitat per dir les coses tal com raja i sense subterfugis ni emmascaraments...

"El separatismo  y la izquierda marxista quieren acabar con la unidad de nuestro país. El PSOE pretende indultar a los golpistas que han atentado contra nuestros derechos y libertades... La Nación está en peligro...La immigración ilegal alentada por las oligarquías globalistas, el feminismo supremacista que atenta contra la igualdad..."

I a mitja pàgina un nou recordatori:

"Si sigues leyendo esta carta es porque crees en la España Viva."

I mica a mica enfila la recta final del discurs:

"Tu voto es más importante que nunca. L oque nos jugamos es la Constitución y la unidad de España...Por eso apelo a tu confianza, para que votes por España con la fuerza de tus convicciones y la valentía de un español.
Hoy ya no se trata de partidos, se trata únicament de España. Defiéndela."

És com el NODO en colors! És increïble!

I a la plana del costat: "Diez propuestas para el futuro de España"

1.- Defensa de la Nación Española hasta sus últimas consecuencias.
2.- Protección eficaz de nuestras fronteras.
3.- Defensa de la libertad de expresión frente a la dictadura de la corrección política.
4.- Devolución de competencias al Estado.
5.- Bajada masiva de impuestos.
6.- Reducción drástica del gasto político.
7.- Derogación de todas las leyes ideológicas del zapaterismo.
8.- Creación de un Ministerio de Familia y Natalidad.
9.- Recuperación de la España olvidada.
10.- Defensa y promoción del idioma español.

I entremig algunes frases tan preocupants com:

...suspender indefinidamente la autonomía catalana por su infinita deslealtad con España, ilegalizar a los partidos separatistas, impedir que los golpistas queden impunes...
...construir un muro infranqueable en las fronteras de Ceuta y Melilla, repatriar a todos los immigrante ilegales...acabar con las políticas que producen efecto llamada...
...eliminar todas las ayudas directas e indirectas a los lobbies del feminismo supremacista, el animalismo urbanita radical y el lobby LGTB...
...configuración de un Estado de derecho unitario que sustituya el fallido Estado autonómico...
...sustituir la Ley de Violencia de Género por una Ley Integral de Violencia Intrafamiliar, suprimir la Ley de la Memoria Histórica...acabar con el adoctrinamiento ideológico en la enseñanza...
...defensa de la vida desde la concepción hasta la muerte natural...impulsando políticas concretas que protejan a la familia natural como institución anterior al Estado...
...blindar la necesaria actividad de la caza y la tradición de la tauromaquia ante los ataques del animalismo urbanita radical...

Reconec que me les miro amb distància i una certa indiferència perquè confio que VOX no obtindrà recolzament suficient per poder fer realitat aquestes fantasies, però... i si... i si a l'España profunda i desinformada o malinformada aquest discurs ha calat prou com perquè el recolzament sigui superior al que jo espero... Llavors m'ho miraria amb moltíssima preocupació i gairebé terror perquè la involució seria de caràcter sideral i si un PP agressiu ja ha estat capaç de fer tot el que ha fet (155, empresonaments polítics, repressió judicial, censura...), que no seria capaç de fer un VOX que tingués accés directe al poder?
Així doncs escampeu aquesta notícia als quatre vents... ara que encara hi som a temps... que no passi el que va passar a Andalusia quan ningú pensava que VOX tindria tant suport o que hi hauria tanta abstenció... Tampoc no havia de sortir el Trump...
No val a badar! Depèn de tots!
Jo he avisat. Que consti.

"Berlin" de Coque Malla

Al programa "Al cotxe" li van posar a l'actriu Núria Gago i va dir que era una cançó que li encantava. Vaig sentir curiositat, la vaig buscar i... a mi també em va encantar. Com que a Roses la vam estar cantant força amb els nens, la vaig posar de banda sonora del vídeo que vaig fer d'aquestes vacances i, per si algú tenia curiositat (i perquè m'agrada) aquí la torno a posar:

"Berlín" de Coque Malla...

Vacances a Roses

Del 17 al 20 d'abril del 2019 vam passar uns dies de vacances a Roses. L'important era estar junts i desconnectar. Portàvem algunes possibles idees de coses a visitar, però anàvem disposats a improvisar sobre la marxa i... va sortir molt bé.
Vam estar instal·lats en un apartament molt a prop de la platja (des del balcó vèiem l'estat de la mar) on pràcticament només hi vam fer els àpats.
El dimecres a la tarda vam anar a passejar pel Passeig Marítim fins al port i vam visitar l'oficina de turisme.
El dijous al matí vam fer platja i l'Anna, el Roc i l'Ona van poder fer paddle sup ja que la mar encara no estava tan esverada com ho va estar els altres dies. A la tarda, van arribar uns amics de Moià (l'Ona i la Júlia juguen juntes a bàsquet i les mares també) i vam anar a fer una bonica i molt recomanable excursió. Amb els cotxes vam anar fins a Cala Montjoi (on hi havia el restaurant El Bulli) i ens va fer molta il·lusió perquè amb l'Anna hi havíem estat fent nit en una travessa per l'Empordà quan fèiem de monitors fa... uns 30 anys i mai no hi havíem tornat. Des d'allà vam fer una bona passejada a peu fins al Cap Norfeu, gaudint de les precioses vistes de les cales i el mar. De tornada vam fer una llarga aturada a Cala Pelosa on els nens van estar jugant en una plataforma dins del mar, pujant i baixant fins que van quedar ben molls...  Al vespre va venir el pare de la Júlia i tots 8 vam anar a sopar a un restaurant que ens va agradar molt: "El rancho".
El divendres al matí vam tornar a fer platja, tot i que ja hi havia onades força grans i no vam treure el paddle. Els 4 nens es van banyar i van jugar i gaudir amb les onades. A la tarda-vespre vam anar al túnel de vent d'EmpúriaBrava, Windoor. El Roc, l'Ona i l'Anna van fer els seus respectius vols dins del túnel: primer un minut per aprendre a estabilitzar-se i després un twister, és a dir, pujar cap al cel acompanyats de l'instructor i tornar a baixar. A tots els va agradar l'experiència.
Dissabte al matí encara feia més mala mar i vam anar a jugar una estona a la sorra, fins que l'avi de la Júlia ens va convidar a fer una volta en barca pels canals que va ser molt interessant. Després ja va ser hora de dinar i recollir-ho tot.
4 dies molt ben aprofitats i dels que ens queda aquest recull gràfic:

"Pasqua al cor", cançó de caramelles

Començo amb 3 fotos de la cantada de caramelles de Calders d'aquest diumenge 21 d'abril de 2019.
Una colla de veïns de Calders, alguns dels quals ens veiem ben poc durant l'any, però que cada primavera ens retrobem i passem el matí del diumenge de Pasqua recorrent el poble fent diverses cantades a diferents punts, ho hem tornat a fer un any més.
Setmanes abans comencem els assajos, es proposen diferents cançons que ens anem aprenent i, de tant en tant, algun dels "autors locals" ofereixen una cançó de creació pròpia.

Al 2011 vaig debutar com a compositor del grup de caramelles de Calders i vaig aportar-hi la cançó "Les caramelles de la canalla" (dedicada al Roc).
Al 2015 vaig fer la segona contribució amb la cançó "El cicle de les caramelles" (dedicada a l'Ona).
I enguany m'he adonat que la meva freqüència és de 4 anys, perquè, al 2019 (2011+4+4) he tornat a presentar una nova cançó al grup de caramelles: "Pasqua al cor".

El 6 de febrer la Conxita escrivia:
"Hola...el dia 21 d'abril és Pasqua, hauríem de començar a pensar en les caramelles. Qui tingui alguna peça que li sembli que puguem cantar o algun cantautor local que vulgui proposar o...
Tothom pot proposar el que vulgui.
Gràcies"
I el Just reblava el clau:
"I no cal que sigui una sardana. Algú s'anima a fer alguna adaptació o producció pròpia?"

Va ser l'empenta que necessitava, ja que temps enrere m'havia passat pel cap la idea d'intentar fer una nova cançó per a les caramelles, però no m'hi havia acabat de dedicar.
La idea va ser la del que representen per a mi les caramelles: un moment d'alegria col·lectiva, de manteniment de tradició, de ressorgir de la primavera, d'autoafirmació cultural (i vaig aprofitar per afegir-hi una pinzellada de reafirmació política)... M'encanten les caramelles!!
M'hi vaig posar i en pocs dies ja la tenia feta. La lletra i la música van sortir estranyament de pressa i, la veritat... no sonava malament.
Llavors faltava compartir-la amb el grup.
Jo l'havia composada amb la guitarra. Amb l'Ona vam estar-hi jugant fins que va ser capaç de tocar la melodia amb el seu teclat.
Llavors la vaig enregistrar i vaig passar al grup l'àudio de piano tocat per l'Ona i la lletra perquè en fessin un primer tastet mentre esperava que el Jordi Badia m'escrivís la solfa.

Vaig perdre'm els primers assajos (de fet haig de dir que enguany només he assistit a un únic assaig... que malament...) i quan finalment vaig anar-hi i vam assajar la "meva" cançó, marcant jo el ritme amb la guitarra, em va semblar que tenia molt bona acceptació entre els cantaires.
De fet avui en les diferents cantades (anècdota: la cançó ha estat rebatejada com "la de l'Eladi") algunes persones m'han felicitat i m'han dit que els agradava... doncs, bé, jo, molt agraït, he decidit compartir-la aquí al bloc.

Amb tots vosaltres, "Pasqua al cor": la lletra i el vídeo de la interpretació que n'hem fet a l'església de Calders.
Espero que us agradi!

PÀSQUA AL COR (Eladi Martínez)Faci fred, faci calor,
sense mandra i sense por,
mocadors i barretines
per posar als carrers color.

És la Pasqua que ha arribat
amb la joia i amb l’esclat
d’una nova primavera:
el regal sempre esperat.

Perquè rere la tempesta ve la calma
i després de la foscor torna la llum
i darrere la injustícia arribarà la llibertat.
L’esperança de la Pasqua...
Els somriures de la Pasqua...
Tan de bo pogués ser Pasqua sempre al cor.

Siguem molts o siguem pocs
sempre ens trobareu a lloc
mantenint viva la flama
perquè no s’apagui el foc.

Un any més tornem a estar
davant vostre per cantar
les nostrades caramelles
que al poble fan bategar.

Perquè rere la tempesta ve la calma
i després de la foscor torna la llum
i darrere la injustícia arribarà la llibertat.
L’esperança de la Pasqua...
Els somriures de la Pasqua...
Tan de bo pogués ser Pasqua sempre al cor.

La Cèlia Vila presenta disc i tu t'ho perdràs?

El missatge principal d'aquesta notícia és que el dia de Sant Jordi (23 d'abril) a les 20 h a l'espai Artium d'Artés la CÈLIA VILA presenta el seu primer disc!!
I és una gran notícia!

Si seguiu aquest bloc ja sabeu que fa temps que segueixo la Cèlia. Les famílies som amigues i des de fa molts anys vam poder començar a gaudir de les seves primeres actuacions en públic. I l'hem anat a escoltar mooooltes vegades (de fet crec que ella i el Ramon Mirabet són els artistes que més hem escoltat en directe).
Des del primer moment ens va sorprendre i emocionar la seva bonica i afinada veu. Però a mesura que han anat passant els anys ha anat afegint incentius que fan que sempre gaudim molt dels seus concerts:

• una cada cop millor capacitat interpretativa de les cançons, 
• un repertori ampli i divers amb el qual hem anat descobrint noves versions i mica a mica les seves pròpies composicions,
• l'acompanyament de músics que li proposen nous arranjaments a les cançons i la deslliuren de la guitarra per poder concentrar-se més en la veu i lluir encara més,
• les "taules" que ha anat agafant sobre l'escenari després de moltíssimes actuacions en directe (festes majors, jornades reivindicatives, celebracions privades...)

Els últims concerts als que he assistit els he gaudit moltíssim perquè el repertori ja no té moments fluixos. Entre les seves pròpies cançons i les versions (m'encanten "Amor sagaç", "Hallellujah", "Put your records on" i...moltes més) el concert no decau mai i es manté sempre en un punt molt alt. I quan l'acompanya el Victu Grané al piano, les cançons encara creixen més amb els arranjaments preciosos que hi donen les tecles.

I ara tot el treball de tants anys de cantar en públic, d'anar treballant més i més cançons, de penjar-ne enregistraments a xarxes socials, de trepitjar escenaris, de dormir poc per poder combinar els assajos i les actuacions, amb la feina i els estudis...tot això ha florit i queda fixat en un primer mini-cd de 5 cançons que la Cèlia ha enregistrat els darrers mesos als estudis de la sala Stroika.
Cinc cançons pròpies interpretades a veu, guitarra, piano (Victu Grané) i bateria (Rutxo Puig):"Nostàlgia", "Guanyant a la por", "L'heroi de les petites coses", "My second home" i "Writing my song".

I el dia de Sant Jordi les presenta en directe i posa a la venda els discos.
Tan de bo els venguis tots en poc temps, Cèlia, i ben aviat puguis posar-te a enregistrar noves cançons!

Us deixo amb el "single" que ha avançat: "My second home", una cançó que parla de la seva segona casa que ha trobat a Irlanda, on ha viatjat diverses vegades i ha trobat una família que l'ha acollit com si fos una segona família.
Gaudiu-ne i feu-ne difusió que... s'ho mereix!


I ara que començarà a ser una mica famosa, que quedi clar... jo vagi ser dels primers a descobrir-la, eh? ;-)

En la mort de Neus Català

13 d'abril de 2019. Mor Neus Català als 103 anys, després d'una llarguíssima vida que ha desafiat totes les dures proves que se li han posat per davant.
Lluitadora és la paraula que més he sentit referint-se a ella. Lluitadora i coherent. Tota la vida lluitant contra la injustícia.
Va sobreviure 15 mesos als camps d'extermini nazis. I allà, jugant-s'hi la vida, també va lluitar contra els nazis, sabotejant la producció de les fàbriques d'armament en les quals les obligaven a treballar. Però abans i després va lluitar contra el franquisme, contra el feixisme i per conservar la memòria de totes les que no van poder sobreviure com ella.

“Vull veure-ho tot.
Veure per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist.Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, 

que van morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni,.. 

Els nazis em van prendre la son, 

però no em van prendre la llibertat ni la vida.”

Un gran EXEMPLE, d'aquelles persones que tothom hauria de conèixer, de les quals s'hauria de parlar a les escoles i que haurien de tenir carrers dedicats a les ciutats.
Descansi en pau i perduri per sempre el seu mestratge.

Viatge en el temps (riure per no plorar)

Estic pendent d'una visita a l'especialista del genoll...

A primers de setmana em truquen d'Althaia:
- El senyor Eladi Martínez? Li comuniquem que té visita el dijous 11 d'abril a les 9'45 amb el doctor Saus.

En prenc nota... (però el dr. Saus és el que em va operar del dit de la mà... també fa genolls?). Demano festa a la feina. Arriba el dia.

Quan falta poc per les 9'45 h, estic donant voltes buscant aparcament i, com que no en trobo, entro al pàrquing. Pujo a la planta de les consultes externes i passo la targeta al lector.
Em dóna un error i em diu que consulti a informació.
Vaig al taulell d'informació i hi ha una cua de mil dimonis. Trec un número i clavo la vista a les pantalles on van anunciant el número que criden. Allò no avança i decideixo anar a l'aventura a veure si trobo quin és el despatx del Dr. Saus. Vaig passant per les diferents sales del mòdul A, B, C, D mirant les pantalles, però no veig enlloc el nom del dr. Saus.
Torno al taulell d'informació i comprovo com encara no han dit el meu número.
Bufo.
Vaig picant amb el peu.
Miro els molts minuts que ja passen de l'hora i m'atabalo.
Miro als peus. Miro al sostre. Miro al meu voltant...
I de cop veig que a un extrem del taulell d'informació hi ha una noia que atén persones sense número. M'hi acosto i em poso darrere d'una noia que ha vingut avui, quan tenia hora per a demà... Demà li és impossible i intenta que la visitin avui... Res a fer, el seu metge només visita els divendres... Vagi a atenció a l'usuari... Se'n va ben contrariada i em toca a mi.

- Bon dia, el lector no m'ha llegit la targeta i m'ha adreçat a informació. Tenia hora a les 9'45 amb el dr. Saus, però no sé a quin despatx ni quin número tinc.
- Em permet la targeta?

Passa la targeta, mira la pantalla i em mira amb cara de "a veure ara com li dic això a aquest home"...

- Aquí no hi consta cap hora...
- Però si em van trucar aquesta setmana i em van dir el dia 11 d'abril a les 9'45... Estava pendent d'una visita a l'especialista del genoll...
- No té cap visita programada... Aquí consta que està pendent d'una visita amb el Dr. Prat, però encara no la té programada...
- No entenc res... em van trucar...
- Aquí el que em surt és que vostè va tenir visita amb el Dr. Saus el dia 11 d'abril a les 9'45, però.. de l'any 2016...Deu haver estat un error...
- Quèèèè? Això és surrealista... He hagut de plegar de la feina, pagar el pàrquing... I ara què faig?
- Ho sento. No té cap visita programada

La noia no en té la culpa i m'acomiado amb cara d'idiota... I ara què faig?
Doncs ho explicaré al picalapica i potser arrenco algun somriure a algú... riure per no plorar...

Ramon Mirabet al Palau de la Música

El passat 5 d'abril vam anar al Palau de la Música Catalana al concert de presentació del nou disc del Ramon Mirabet.
Vam anar-hi els 4 de casa, amb els 3 de casa del Pablo i va ser una vetllada preciosa!
He anat mooolts cops a sentir el Ramon Mirabet. Als seus inicis en concerts amb poquíssima gent a Balsareny, a Torelló o al Voilà de Manresa, quan sovint actuava en format de trio només amb el Mario i el Sergio i el seu repertori era bàsicament acústic... En concerts amb tota la banda i ja més multitudinaris al Conservatori de Manresa, a la festa major d'estiu a Sitges, al festival Aphonica de Banyoles, a les escales de la Catedral de Girona... En presentacions oficials i concerts potentíssims de comiat a les sales Apolo i Razzmatazz i al Poble Espanyol de Barcelona...
L'he anat de veure més de 10 vegades i a vegades arriba un moment que penses que ja no t'ho passaràs bé en un concert seu perquè ja ho has vist i sentit tot, però... no va ser així.

El concert del Palau de la Música va ser espectacular i inoblidable.
Presentava un disc nou "Begin again", en el qual ha fet un gir estilístic que en principi no m'acabava de convèncer (tot i que he de dir que després del concert i d'escoltar uns cops el disc m'està seduint) i el concert s'anunciava amb la seva potent banda de 7 músics, més una orquestra de corda de 20 músics i  una coral infantil. I tot això en el marc incomparable del Palau i amb un joc de llums dissenyat per un membre de la Fura dels Baus.

Els arranjaments de corda van embellir les introduccions de vàries cançons i van sumar-se als músics habituals per oferir una sonoritat nova i encisadora. En alguns moments fins i tot van esdevenir l'únic acompanyament musical com en una deliciosa versió acústica de HappyDays. El joc de llums va ser realment espectacular i va acompanyar perfectament les cançons, fent lluir encara més el preciós decorat modernista del Palau. I la coral infantil ens va propiciar un dels moments més bonics de la nit acompanyant exclusivament la veu i la guitarra del Ramon en la interpretació del "Wake up".
També vam tenir els moments de "canya" habitual amb les cançons més jazzeres del seu segon disc i els grans èxits.

El concert va passar de les 2 hores i va tenir llargues presentacions de temes i explicacions d'anècdotes amb un Ramon feliç i agraït, gaudint (i fent gaudir) plenament del moment.

Va ser una nit màgica!

Vam fer algunes fotos i vídeos "clandestins" amb els nostres mòbils, però són de molt mala qualitat i prefereixo estalviar-vos-els. A canvi, us ofereixo una preciosa i espectacular selecció de fotos de la Marta Pich, l'àudio d'una de les noves cançons amb arranjaments de corda, "Just so real", i un petit fragment de vídeo del HappyDays del palau amb l'orquestra de corda.

Gaudiu-ne!

I us recomano molt que aneu a un dels seus concerts que són autèntics actes d'amor a la música i descàrregues de felicitat i bon rotllo, especialment el del dia 27 de juny als Jardins de Pedralbes on repetirà el format que nosaltres vam viure al Palau, amb l'orquestra de corda i la coral infantil.

 

 

   

 

Respecte, admiració i... A G R A Ï M E N T !

Acabo de veure el documental "El procés del Procés" a TV3 (enllaç) i l'he seguit amb una gran emoció. Tornant a veure com pateixen les famílies dels 9 empresonats (i encara hi hauríem d'afegir els exiliats), com els ha canviat la vida i amb la integritat i dignitat que ho viuen tots plegats, m'he tornat a emocionar.
Recordar que fa més d'un any que estan privades de llibertat unes persones INNOCENTS que no van fer altra cosa que complir el compromís que havien pres amb el poble i permetre una votació democràtica i pacífica, m'ha emocionat, m'ha entristit, m'ha dolgut...però també m'ha enorgullit perquè sóc dels que penso que aquest tràngol tindrà un final feliç.
Un bon dia s'acabarà la injustícia i aquestes persones tornaran a casa seva amb les seves famílies i viuran la resta de les seves vides rodejades de l'estima, el respecte, l'admiració i l'agraïment de milers de persones que, com jo, valorem la seva coherència, enteresa, categoria moral i compromís polític i democràtic amb el seu poble.
I podran anar sempre amb la cara ben alta (com ja hi poden anar ara) sabent que van obrar correctament i van ser tractats injustament.
En el documental he tornat a recordar totes les vegades que hem estat al seu costat, les cantades a l'exterior de la presó de Lledoners, les manifestacions allà on ha calgut (a Manresa, a Moià, a Barcelona, a Brussel·les, a Pont de Molins, a Berga, a Madrid...), els llaços grocs a la nostra olivera i la nostra barana, el cartell que porto enganxat a la roba des del 16 d'octubre del 2017 i que demana "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS"...
Alguns pensen que són grans gestos que m'honoren... I jo penso que és EL MÍNIM que puc fer per compensar mínimament l'immens gest que han tingut aquestes 9 persones envers tots nosaltres.

Moltíssimes gràcies Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Jonqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa!!

Tan de bo acabi aviat el vostre sacrifici!
Tan de bo tingui el sentit que tots volem que tingui!
I tan de bo alguna vegada tingui l'ocasió d'agrair-vos-ho personalment i de fer-vos una abraçada! 

Les fotos de Uğur Gallenkuş

Uğur Gallenkuş és un fotògraf turc que es dedica a fer muntatges combinant 2 fotos d'ambients ben diferents i contrastats per fer-nos reflexionar.
D'una banda la vida quotidiana de les persones que viuen una vida apacible i sense massa complicacions. De l'altra la vida dels que viuen en països en guerra i conviuen diàriament amb el dolor, la crueltat, la trsitesa i la desesperació.
El contrast és brutal i no deixa indiferent.
Obres d'una gran bellesa però que suposen un cop de puny a les consciències dels que vivim a la part còmoda del món.
Preparats?

"Picadillo"

Abans a les tocineries venien "picadillo". Al costat d ela màquina de tallar embotits hi anaven deixant els culs dels diferents embotits que tallaven o alguns trossos mal tallats, ho tallaven tots a dauets i ho venien a granel... M'encantava! (i he intentat trobar una foto i no ho he aconseguit).
Avui, veient que fa dies que no faig notícies i potser encara en tardaré uns quants, us convido a una mica de "picadillo" gràfic: un recull d'imatges que he anat descobrint per les xarxes socials els darrers dies i per un motiu o altre m'han resultat significatives.

Que aprofiti!

La tragèdia dels refugiats que moren al Mediterrani davant la nostra indiferència

La tremenda injustícia dels joves d'Altsasu

Catalunya i Euskadi, pobles germans

La trista realitat de l'actual política espanyola

Les veritats i les mentides del judici als presos polítics

La lúcida mirada del Joan Turu sobre l'educació

Nou disc de Cèlila Vila que es presenta el dia de Sant Jordi