"Enmig de la por" (poema)

(foto del fotoperiodista Samuel Aranda del cartell de l'exposició "Creadors de consciència")

Fa dies i dies que no faig poemes. L'altre dia hi pensava i vaig consultar la meva llibreta de poemes i vaig descobrir que el darrer amb cara i ulls era el que avui us transcriuré, "Enmig de la por", escrit des del punt de vista d'un dels milers de refugiats que arrisquen la vida al Mediterrani en viatges suïcides pel mar gelat.
Llavors vaig recordar la foto de l'exposició que vaig anar a veure al Palau Robert de Barcelona i la he utilitzat per il·lustrar aquesta notícia.

Enmig de llaços grocs i gols de Messi, mai no hem d'oblidar aquesta tragèdia que es reprodueix constantment durant fa ja massa anys i a la que Europa assisteix amb el màxim cinisme, per exemple, impedint que vaixells de salvament com els d'Open Arms no puguin sortir a mar obert a rescatar vides humanes...

ENMIG DE LA POR (2-2-19)
No em fa por l’home del sac,
ni l’home-llop ni els vampirs.
Em fa por la gran onada
que engoleix barques trencades
i escampa per l’oceà
cossos i trossos de fusta.

No em fan gens de por les serps,
ni els mosquits ni les abelles.
Em fa por el gelat silenci
que sura sobre l’escuma
de les ones assassines
enmig de la negra nit.

No em fan por ni les alçades,
ni el foc ni els espais tancats.
Em fa por la soledat
molla, gelada i horrible
del naufragi que amenaça
rere cada nova onada.

Visc just enmig de la por
i de por m’estic morint,
però encara tinc l’esperança
que aquesta por de morir
em pugui mantenir viu,
si d’això se’n pot dir vida.