50 anys!

Tot i que potser no té massa interès, em ve de gust deixar constància aquí al bloc que... ja he fet 50 anys!
No tinc cap problema amb els anys i aquest "5" dels 50 no em pesa pas més del que van pesar els números anteriors.
Estic raonablement bé de salut (malgrat que cada cop surten més tares i hi ha una mica menys d'energia) i la situació familiar, laboral i sentimental està prou bé com per pensar més en mantenir-la i gaudir-la que no pas en queixar-se'n.
I el dia en sí, després de l'espectacular regal del viatge a Brussel·les que ja vam gaudir la setmana abans, va ser... tal com sóc jo.
No hi va haver festes sorpresa multitudinàries ni grans escarafalls.
Vam marxar amb la família a passar el dia a la platja, a Calafell. A posar els peus a la sorra, a gaudir del solet d'hivern, a fer un bon dinar davant del mar i... poca cosa més.
Quatre crits, quatre rialles, quatre fotos...la vida és senzilla i la saviesa està en saber gaudir d'aquesta senzillesa i estar a gust amb un mateix.

Acabo aquesta petita parrafada amb 4 fotos d'aquell dia i un video-regal que em va fer molta il·lusió, el que em van fer els meus germans adaptant el final de la cançó "Aniversari explosiu" (de la pel·lícula "Un parell d'ous" de la meva joventut; al final de tot el fragment original de la pel·lícula).