Lluita pels teus somnis...

Començo amb aquesta il·lustració del genial Joan Turu que, com sempre, fa una fusió preciosa de dibuix i missatge:

"DORMINT NO ES FAN REALITAT ELS SOMNIS"

És bonica la frase i té molt de sentit i molta veritat. Jugant amb la semblança entre els somnis que somiem quan dormim i els somnis com a objectius i il·lusions que volem aconseguir. I, és clar, dormint no aconseguirem fer realitat els nostres somnis...

Ja fa molt de temps que vaig sentir una sentència similar en una cançó de Pedro Guerra. La cançó es diu "Las gafas de Lennon" i la frase diu:

"NO ES BUENO QUEDARSE COLGADO DE UN SUEÑO,

HABRÁ QUE EMPUJARLO, LLEGADO EL MOMENTO"

(enllaç a la notícia del 2013 que en parlava)

I quan rumiava com fer una notícia amb aquests dos elements que tenen tant en comú, m'ha sortit el títol: un fragment d'una cançó dels Sopa de Cabra, "Els teus somnis":

"LLUITA PELS TEUS SOMNIS, T'ESTAN ESPERANT,
FES QUE SIGUIN CERTS, ABRAÇA'LS."

I de totes les coses dolentes que ens han portat aquests temps que estem vivint d'injustícies, de bogeria, de violència, de retallades de drets, d'insolidaritat, d'abusos de poder i de tantes coses, intento extreure'n una petita cosa positiva: la capacitat de reaccionar i de lluitar pels nostres somnis, pel nostre futur.

Mai no havia anat a tantes mobilitzacions, manifestacions, mai no m'havia significat tant políticament i socialment, mai no m'havia plantejat fer tantes vagues, però sento que he de prendre un paper actiu i que he d'aixecar la veu i fer gestos i arriscar-me per ajudar a que les coses que no m'agraden canviïn. Perquè potser per aconseguir alguna cosa gran cal estar disposat a perdre'n alguna de petita abans. I potser si ningú no vol renunciar a res, mai no podrem aspirar a un futur millor.

No em sento un revolucionari ni penso en accions temeràries, però si que em sento en la necessitat de plantejar-me seriosament decisions que tot i que puguin afectar-me negativament en el present immediat, penso que poden contribuir a fer una pressió i una força col·lectiva que empenyi la societat a aconseguir guanys de futur. Tal i com van fer els nostres pares i els nostres avis i, per sort o per desgràcia, no estàvem acostumats a haver de fer nosaltres.

Però ara si que ens cal.
Tenim molt a perdre, però també tenim molt a guanyar i no podem quedar-nos immòbils ni indiferents, ni conformar-nos amb les engrunes que ens vulguin regalar: hem de lluitar pels nostres somnis perquè... dormint no es faran realitat.