Vam votar, vam guanyar. Ara fa un any

Aquest dilluns farà un any d'aquell gloriós dia...
L'1 d'octubre de 2017!
Un dia històric, un dia immens, un dels dies més emocionants de la meva vida, un dia que ho va canviar tot i que fa que estiguem molt més a prop de l'objectiu del que ho estàvem ara fa un any.
I vull recordar-ho d'una manera molt especial: amb les fotos que van il·lustrar el reportatge de 9 pàgines que vam dedicar a LA CALDERINA (la revista de Calders que coordino) a deixar constància de la la crònica d'aquell dia, donant veu a 19 persones del poble que van explicar com van viure la jornada des de la seva posició.
Després de les fotos us transcric la meva part, com a membre de la Mesa, de les vivències d'aquell dia.
Un dia per sentir-se orgullós de ser català i calderí.
No ho perdem mai de vista quan venen els moments de desencontres i crítiques creuades entre els diferents sectors de l'independentisme: AQUELL DIA VAM ANAR TOTS A LA UNA I VAM SER IMPARABLES!

VAM VOTAR, VAM GUANYAR!

Actes organitzats per les entitats per mantenir obert el col·legi electoral tot el cap de setmana.

L'Associació cultural de la Dona va ocupar-lo de 9 a 11 del dissabte.

Els del CaldersBike hi van passar la nit.

El local de votació va estar permanentment ocupat tot el cap de setmana.

L'urna acabada d'arribar al local.

Encara era negra nit i mig poble ja estava defensant el col·legi electoral.

La botifarrada dels del futbol va ser tot un èxit.

El programa informàtic del cens universal.

Un dels accessos a la plaça tancat.

L'emotiu moment que la primera persona va exercir el dret a vot.

Cues immenses durant tot el matí.

El poble bloquejant l'accés al col·legi davant l'amenaça de la visita de les forces policials.

Cap a dos quarts de 7 es van tancar les votacions i els Mossos van clausurar el local.

L'acta d'escrutini: 856 vots!!

Sortida triomfal de la comitiva després de l'escrutini.

L'alcalde adreçant unes paraules al poble reunit a la plaça.

Tot el poble alegre i emocionat escoltant el resultat del referèndum.

Regidors de l'ajuntament col·locant l'estelada a la façana.

El dia 1 d’octubre vaig tenir l’honor i el privilegi de formar part de la Mesa del Referèndum. Des que vam obrir el col·legi, amb prou feina vaig tenir temps d’aixecar el cap del paper on anava apuntant els DNI dels votants. I és que a Calders vam poder votar amb el programa informàtic que permetia el cens universal durant tota la jornada, menys l’estona que ens el va bloquejar la Guàrdia Civil.
Des d’allà vaig poder assistir a un dels dies més emocionants de la meva vida, sent testimoni privilegiat de les reaccions de centenars de votants (no només de Calders) en el moment que exercien el seu vot. No eren pas reaccions exhibicionistes, eren més aviat íntimes, però es produïen just davant meu i m’encomanaven les seves emocions.
Aquella iaia amb cadira de rodes que va ser la primera persona de votar entre aplaudiments... Aquell noi que va estar molta estona patint perquè havia d’agafar un vol a Dinamarca a dos quarts de dotze i es frisava perquè no se solucionaven els problemes informàtics i se li acabava el marge de temps... Aquell noi que també va arribar en cadira de rodes perquè feia dos dies que l’havien operat d’una cama trinxada per un accident de moto... El senyor que un cop va haver dipositat el vot es va abraçar a la seva parella enmig de sanglots... L’alegria dels que havien fet tota una processó per poder votar: Manresa, Moià, L’Estany i...per fi hem pogut votar a Calders!... La senyora que va votar amb els ulls negats mentre xiuxiuejava “Pels meus néts”... Aquells bombers que estaven de servei i van venir a demanar si els deixàvem saltar tota la cua per poder votar i ho van fer entre aplaudiments... Els que votaven amb un nadó a braços... Els avis que ja pràcticament no surten mai de casa i van fer l’esforç recolzant-se en els seus néts que orgullosos i amb els ulls brillants els van acompanyar fins a l’urna...
Durant tot el matí va haver-hi una llarga cua des de la plaça fins a l’entrada del Centre Cultural perquè no deixava d’arribar gent i més gent. 856 persones van votar. 856 històries plenes de somriures, de rialles, de llàgrimes, de ràbia, d’il·lusió... emocions que es van anar acumulant dintre nostre. Per això quan vam tancar les votacions, els membres de la Mesa ens vam fondre en unes emotives abraçades descarregant tota aquesta tensió acumulada.
Un dia inoblidable!