Per fi!!
Ha arribat el dia d'ensenyar al món la meva darrera creació audiovisual...
Des del dia que vaig difondre el tràiler promocional he estat treballat intensament colze a colze amb l'Anton (a qui mai no agrairé prou el temps que em dedica i tot el que aprenc al seu costat), escoltant els seus consells i suggeriments i polint petits detalls (petits però laboriosos) per anar-li donant el millor acabat possible.
Retallar una mica un pla massa llarg, suavitzar una transició, ajustar una música, el logo inicial (un altre regalàs de l'Anton)... Tornar-ho a mirar i tornar a descobrir una altra coseta que es pot millorar... i una altra... i una altra...
Però en algun moment (encara que podria haver seguit millorant coses) s'ha de dir prou i decidir que ja n'hi ha prou i que cal donar el projecte per acabat.
Fer un curtmetratge com aquest és un projecte molt estimulant que ocupa moltes setmanes i mesos d'il·lusions i neguits. Un d'aquells projectes que es gaudeix diverses vegades: quan vas pensant el guió i planificant el rodatge, quan fas el muntatge i edició i, ara, quan finalment el dónes a conèixer i reps les opinions de la gent.
O sigui que US DEMANO QUE EM FEU ARRIBAR LES VOSTRES OPINIONS EN FORMA DE COMENTARIS A AQUESTA NOTÍCIA i em fareu molt feliç.
Acabo donant les gràcies al Roc (per haver-s'hi posat tan bé i haver-s'ho agafat amb tantes ganes), a l'Anna i l'Ona (per aguantar les meves paranoies i recolzar-me en aquestes aventures prestant-se a tot el que faci falta), a l'Isaac (per venir a enregistrar els plans del dron i posar-hi tot el seu saber tècnic i artístic), al Carles (per resoldre'm tots els problemes tècnics que van sorgir i que en algun moment no semblaven gens fàcils de resoldre) i a l'Anton (pels aprenentatges, les opinions, els consells, la paciència, la sensibilitat, el duende, el bon gust, el somriure i la complicitat).
Sense vosaltres això no hagués estat possible!
I, ja està, compartiu-la tan com vulgueu. Si us agrada ensenyeu-la als vostres amics... I si no us agrada ensenyeu-la als vostres enemics, però... que corri!
I sabeu què és el millor? Que ja tinc ganes de fer-ne una altra!
Amb tots vosaltres: L'ILLA DESERTA.
Espero que us agradi!
Eladi, felicitats pel teu fantàstic projecte! Tu sempre renovant-te en la teva faceta artística. I enhorabona a tot l'equip, especialment al Roc, per la seva descoberta de noves experiències al teu costat. Esperant impacient el proper de la teva sèrie de curtmetratges. Tots tenim i, de vegades, necessitem la nostra illa deserta. Una forta abraçada des del cor d'Europa.
ResponEliminaEnhorabona, Eladi, Roc i tots els que heu fet possible aquest magnífic documental.
ResponEliminaSempre havies comentat que tenies una illa deserta. Una illa de repòs, de pau, de tranquil·litat, de relaxació...
En aquest lloc et dedicaves a llegir, a escriure, a meditar,... i a exercir tot allò que t'agrada.
El Roc també ha descobert la illa per gaudir del més interessant per a ell, jugar, jugar, i fer volar coloms.
Segur que en els teus somnis li havies transmet al Roc... i per això ell també s'ha endinsat en ells.
FELICITATS amb majúscules!
I sempre... molts petons de colors.
Miles
(per cert, es gaudeix molt més si el mires unes quantes vegades...)
Ostres nois!!
ResponEliminaM'ha encantat,felicitats al Roc que com a actor novell destil.la il.lusió i picaresca,m'han encantat les imatges de dron,les músiques seleccionades,l'inici i veure una ma de dibuixant fent el logo,el missatge final i la dedicació...
Vaja tot un regal.Egoistament ja en volem una altra.Gràcies nois pel projecte!!
És genial. Un regal que convida a reflexionar sobre l'adolescència. Els planols i les melodies son superguapos i els recorreguts de les escenes estan clavadíssims. Felicitats
ResponEliminaM'ha encantat Eladi el teu darrer curmetratge!
ResponEliminaMoltíssimes felicitats!!
Et superes en la tècnica: plànols, música, el guió, que és el teu fort, i mantens la teva delicada sensibilitat per totes les coses humanes. Gran mestre de la infantesa, t'estrenes en l'adolescència i ho fas de la ma de la teva entranyable família, que incorpores a les imatges, i d'un bon grapat de bons i annegats amics que col·laboren en el projecte. L'èxit de l'aventura està assegurat, en allò personal i en allò professional.
En Roc està genial, sempre m'ha agradat la seva mirada trapella i el seu somriure clar. Forts aplaudiments per ell!!
No et guardis les ganes per al proper projecte!
Petons de colors!
SEN-SA-CIO-NAL ELadi, i el Roc està impecable en el seu paper. Bravo, bravíssimo! Tens la valentia, la perseverancia, la il·lusió i l'ajuda inestimable de la teva magnífica família i amics per fer realitat els teus somnis artístics! La selecció musical, impecable, les imatges des de l'aire, espectaculars, i el guió encertadíssim. Moltes felicitats a tots els qui ho heu fet possible!
ResponEliminaP. d C. i una abraçada per tots!
Felicitats Eladi ! Em sembla que el Roc ha fet una interpretació molt natural, es nota que hi ha posat ganes i això es reflecteix en tots els gestos, segur que s'ho ha passat bé fent-ho. Espero veure'l fent més coses.... Felicita'l de part meva. Pel que fa a tot el curt en general, a mi m'ha agradat molt, però jo de cinema i audiovisual no hi entenc gaire per poder-ne fer una crítica i com que a casa hi ha algú que en això em dona mil voltes, li he passat al Jordi l'encàrrec de que ho faci.
ResponEliminaM’he quedat atrapada. L’he vist uns deu cops, no exagero. M’encanta el soroll de les onades i de les petjades dels peus del Roc damunt la sorra molla. Em recorda algun dels teus millors poemes.
ResponEliminaImatge i realitat, present i somnis de futur... i molta tendresa.
La música de Silvestri la mar d’escaient i un final espectacular. M’emociona imaginar-me l’Isaac fent volar el dron. Quin jovent més maco!
Un gran futur que comença en una petita illa deserta.
Per cert, l’actor protagonista promet i, a més, és guapíssim!
L’enhorabona Eladi i tots els col·laboradors! Una barreja excel·lent d’art i tècnica. Bravo la dedicatòria.
Gràcies per compartir-ho!
Enhorabona, Eladi.
ResponEliminaM'agradat especialment perquè quan acaba fa pensar en com seria tenir la possibilitat d'escapar a una illa deserta de tant en tant. No m'estranya que el protagonista hi estigués tan bé.
Està molt ben fet. És un regal per als ulls. L'únic que no m'ha agradat és que fos tan curt. Espero que ens regalis un altre ben aviat.
Es veu que hi ha molta feina al darrere i molta il·lusió.
Per quan dius que és el següent?
Pietat, Miles, Judit, Pablo, Sabina, Roger, Jaume, Dolors, Maite... i tots aquells que m'heu fet arribar comentaris i valoracions a través de les xarxes socials o personalment...
ResponEliminaESTIC MOLT CONTENT I MOLT AGRAÏT!
I no em vull donar més importància abundant en comentaris més extensos. Només dir-vos que MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS PER TOT EL QUE M'HEU DIT DE BO I PEL VOSTRE RECOLZAMENT!
Petons de colors i llarga vida a "L'illa deserta"!
Eladi
Un curt ple de sensacions amb un adequat toc de surrealisme. M'ha sabut a poc, m'he quedat amb ganes de molt més. És una producció que clarament sorgeix del cor i la inquietud infinita de l'Eladi.
ResponEliminaEl Roc es confirma com una gran promesa, una joia a polir!
Enhorabona!!!
M'ha encantat la peli. Fidel reflex de l'etapa en la qual estem plenament inmersos, tant els adolescents com els adults que orbitem al seu voltant. Només faria una apreciació. Crec que no viuen en una illa deserta, sino més aviat una illa del tresor, o una illa misteriosa, en definitiva, un món diferent al nostre, probablement no menys real, però sí molt ric i divers.
ResponEliminaCarles i Mon, quedeu afegits a la llarga llista de persones a qui donar les gràcies pels vostres comentaris i suport a "L'illa deserta".
ResponEliminaEladi