"La vacuna del 1-O" (poema de l'1 d'Octubre)

El dia 1 d’octubre del 2017 va ser un dels dies més emocionants de la meva dia i un dia sens dubte històric, tan a nivell personal com de poble de Catalunya.
No sé per quin motiu encara no havia fet cap poema referent a aquella diada, tot i que hi havia pensat diverses vegades.
Aquests dies a la platja, llegia el llibre “LA TERRA SAGNA. L’1 d’Octubre dels poetes” amb 106 poemes de poetes catalans sobre els fets d’aquell dia. I en cap d’ells no em vaig acabar de sentir representat.
Segurament això va fer que pensés que havia arribat el moment de fer-ne el meu que, modèstia apart, m’agrada més que els que vaig llegir en aquell llibre perquè, és clar, reflecteix i expressa els sentiments que jo vaig tenir aquell dia i que espero que pugin ser compartits per alguns de vosaltres.

LA VACUNA DEL 1-O
Vàrem ser llevadores. Vam ajudar en el part.
Junts des de primera hora, encara negra nit.
Vam compartir les hores, les rialles, la por.
Vam tenir pessigolles al vel del paladar.

Vam parir junts un somni per somiar-lo desperts
i vam ser, tots alhora, el cordó umbilical.
Vam fixar a la memòria aquell dia gloriós
que ens va fer, sens voler-ho, els més valents del món.

Com ens passa als incendis quan lluitem contra el foc,
vam ser un, vam ser poble, vam formar part d’un tot.
I amb empentes i amb porres ens varen vacunar
i amb aquells anticossos ens van immunitzar.

Va ser un error de càlcul –per part seva, està clar-
perquè ens van fer invencibles volent-nos derrotar.
Ara res no ens espanta, sols és qüestió de temps.
Som forts i serem lliures: un poble independent.