M'he passat tot el dia entregant els informes de final de curs a les famílies dels que han estat els meus alumnes durant els darrers dos anys.
És el punt i final a un final de curs esbojarrat que ha estat una cursa contrarellotge per anar tancant temes (informes, avaluacions, activitats finals amb els alumnes, colònies, reunió de final de curs, entrega d'informes...) i avui he arribat, exhaust, a la línia d'arribada.
I estic content però no estic content...
Content d'haver aconseguit acabar-ho tot, d'haver-ho acabat bé, de notar bones vibracions en el comiat amb els alumnes i les famílies, de contemplar les molt bones feines que hem fet aquest curs...
Però tan exhaust que no puc apreciar aquesta alegria...
I arribo a casa i trobo la taula del menjador plena de factures per obrir i papers per arxivar, feines pendents que fa dies que s'acumulen perquè fa dies que he fet de la meva casa una segona oficina on només parava per seguir treballant, força aliè al que passava als membres de la meva família...
I sé que la post de planxar està plena fins al capdamunt de roba per plegar i que el cossi dels mitjons està curull i cada matí m'hi capbusso només per trobar dos mitjons aparellats per poder sortir vestit de casa, fins que arribi el moment de plegar-los tots...
Fa dies que no sóc jo...i avui quan pujava amb el cotxe cap a casa, sonava el magnífic CD dels "50 palos" de Jarabe de Palo i m'he quedat enganxat a aquesta cançó: "Hoy no soy yo" i m'ha agradat sentir-me reflectit en una cançó bonica i he pensat que ara la feina dels propers dies hauria de ser tornar a ser jo...ni que sigui mica a mica...
Ànims, tu rai que ja estàs de vacances!!!!! Ara ja no tindrem excusa per fer el soparet pendent..
ResponEliminaMoltes felicitats per la feina ben feta, ets un Gran mestre Eladi!
Una abraçada i molts P. d C. als quatre!
Moltes gràcies, Roger... tu que sempre em mires amb bons ulls!
ResponEliminaFins aviat i petons de colors!
Eladi