31 dies, 5 setmanes i fins que calgui

Avui intentaré no allargar-me massa perquè la gent ja està força saturada.

1.- 31 DIES
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart porten 31 dies a la presó: un mes.
Un fet totalment injust, arbitrari i mancat de garanties democràtiques.
NO us oblidem. NO esteu sols. Seguirem reclamant la vostra llibertat i esperem que no trigui gaire a arribar.

2.- 5 SETMANES
Queden 5 setmanes exactes per a les eleccions del 21D. I hem d'estar previnguts que aquestes setmanes seran un exemple de "mediastorm" (tempesta mediàtica) a la màxima potència. Declaracions tergiversades, escapçades, descontextualitzades i directament mentides... Molts dels mitjans de comunicació del nostre entorn ja fa temps que ens han demostrat que tot és possible i que no tenen cap escrúpol ni codi deontològic ni respecte per la professió, així que hem d'estar preparats per llegir i escoltar coses que pretendran desmoralitzar-nos o dividir-nos.
Ni cas!
Els partits independentistes saben perfectament el que estan fent i ho estan fent molt bé. Si han fet 3 llistes en comptes d'una llista unitària és perquè això els dóna més possibilitats. Tenen clar l'objectiu comú i guanyi qui guanyi posaran al capdavant de la Generalitat a l'única persona que pot ocupar aquest lloc legítimament: Carles Puigdemont.
Que res no ens distregui de l'objectiu prioritari: anar TOTS  a votar i aconseguir una majoria independentista, com més àmplia millor.

3.- FINS QUE CALGUI
Si el 21D guanyem les opcions independentistes, el dia 22 no serem independents, però farem unes quantes passes més -i decisives- per aconseguir-ho.
Tenim molt bones cartes per tot el que hem aconseguit amb la internacionalització del conflicte i la demostració del nostre caràcter pacífic, cívic i democràtic. Si reblem aquestes cartes amb una majoria suficientment qualificada, el món que ens observa seguirà decantant la seva opinió en favor nostre.

A l'altre cantó, Espanya s'està descomposant amb seriosíssims problemes a molts nivells:

• dèficits democràtics i jurídics escandalosos i flagrants, 
• casos gegants i múltiples de corrupció, 
• problemes gravíssims a nivell econòmic que estan a punt d'empitjorar, d'una banda quan deixin de comprar-li el deute i pugi la prima de risc, i de l'altra quan comencin els problemes per pagar les pensions

Tinc la sensació que el món mira aquest procés i veu això que us estic explicant:

• d'una banda, un estat espanyol que actua d'una manera en que es desacredita a ell mateix i incompleix contínuament les normes de joc més bàsiques.
• d'altra banda, una nació catalana que actua amb seny, prudència, determinació, valentia i basant-se sempre en els valors democràtics.

I veient-ho d'aquesta manera, aquesta partida només té un possible final.
I és bo.
Però hem de jugar bé les nostres cartes. Hem d'escoltar bé els senyals que ens envolten per no cometre errors ni precipitacions.
Si ho fem bé, el món ens anirà recolzant i ens ajudarà a assolir els nostres objectius.
Tot anirà confluint i acabarem reeixint.
I els nostres dirigents ho estan fent molt bé.

Passaran mesos (paciència), intentaran desanimar-nos (perseverança) i fer-nos desviar de l'objectiu (perspectiva), però si ens mantenim confiats, units i valents al costat dels nostres polítics, junts aconseguirem l'anhelat objectiu.

Ara sí que sí!