30 anys i un dia

Ahir, 26 de juliol del 2017 va fer 30 anys que vam començar a sortir amb l'Anna, el darrer dia d'unes colònies en les que érem tan joves com es veu en aquesta primera foto (vaig explicar-ho amb més detalls a "26 de juliol").
Avui fa "30 anys i un dia" (que sona a condemna) i m'ha fet gràcia buscar-hi el doble sentit, ja que en certa manera tots dos "patim" aquesta condemna que ha arribat a la gens menyspreable xifra de 30 anys.
He revisat les meves agendes i he buscat algunes de les vivències significatives que hem compartit en aquests 30 anys i, és clar, hi ha de tot: morts i naixements, alegries i tristeses, viatges, experiències... Sóc conscient que en els temps que vivim, comencem a ser una raresa ja que són moltes les parelles que no aguanten tant de temps convivint. I, de fet, no ens enganyem, la convivència no és sempre un camí de flors i violes. Al costat de moments meravellosos, hi ha moments més difícils de passar, però si el vincle i els sentiments són veritables, trobes la motivació per resistir i tirar endavant.

Mira tot el que hem compartit...

• 1987: comencem a sortir.
• 1988: me'n vaig a la mili.
• 1989: passem els primers dies junts i sols a Segur de Calafell.
• 1990: mor el teu avi, el Josep Salvador.
• 1991: començo a treballar al col·legi Oms i de Prat.
• 1992: vivim els Jocs Olímpics de Barcelona'92, passem unes vacances genials a Cadaqués i jo me'n vaig a viure sol al carrer del Cós.
• 1993: anem de vacances a Euskadi amb els teus pares i, després, tu te'n vas amb unes amigues a Grècia.
• 1994: es casen el Jordi i l'Agnès i ens regalen els nuvis (!), anem d'interRail a Praha i ens comprem el nostre primer cotxe (el ZX).
• 1995: mor el meu avi, l'Emili Codorniu; ENS CASEM, anem de viatge a Turquia i anem a viure junts al carrer del Cós.
• 1996: El TDK queda campió de la Copa del Rei i a tu et diagnostiquen hipertiroïdisme.
• 1997: formem el grup Nàufrags amb el Josep Vacas.
• 1998: El TDK queda campió de l'ACB, estem a punt de comprar-nos una casa a Ca L'Esteve i al darrer moment no es pot tancar l'operació.
• 1999: ens fem la casa de La Guàrdia, signem la hipoteca (30 anys!) i hi anem a viure.
• 2000: comences a treballar a l'Oms i de Prat amb contracte indefinit.
• 2001: mor el Josep Vacas i es produeixen els atemptats de l'11S a Nova York.
• 2002: detenen la Montse Careta i la visitem a la presó de Wad Rass, on acaba suïcidant-se.
• 2003: entrem a la Comissió de Festes de Calders, anem de viatge a la Bretanya (estiu) i a Escòcia (per Nadal).
• 2004: després de molt buscar-ho, quedem embarassats (!), jo viatjo a Kosice amb la delegació de Lacenet.
• 2005: NEIX EL ROC!!, mor la teva iaia, Paquita Gili; començo a fer de president de l'A.VV. de La Guàrdia.
• 2006: ens comprem el cotxe C5, fem el primer viatge sense el Roc, a l'Alguer.
• 2007: NEIX L'ONA!!
• 2008: comencem les obres al pati de darrere de casa, es separen la Rat i el Joan.
• 2009: viatgem a París pels meus 40 anys, neix el picalapica.
• 2010: faig el concert de cantautor a Calders, anem a París amb la família Alarcón, viatgem a Mallorca amb els nens, el Roc comença a jugar a futbol a Calders.
• 2011: anem de creuer per la Mediterrània amb els nens, l'Ona comença a l'Egiba.
• 2012: fem les obres a l'estudi, començo a dirigir la revista LA CALDERINA, tenim les gran avaries al C5.
• 2013: fas la primera cursa de 10 km, anem al primer concert del Ramon Mirabet a Balsareny, el Roc comença a jugar a futbol a Artés.
• 2014: anem a Dinópolis; mor la meva iaia, Maria Reguant; diagnostiquen la malaltia a ta mare; l'Ona comença a tocar la melòdica, fem la consulta del 9N.
• 2015: ingrés de ta mare a l'Hospital de Sant Pau, es crea la comarca del Moianès, els nens comencen al cau de Calders.
• 2016: em trenco el lligament del dit polze i m'acaben operant, els teus pares celebren les Noces d'Or i, poc després, mor el teu pare, Josep Alarcón "Xep".
• 2017: ta mare comença tractament a Can Ruti, acompanyem la reobertura mediàtica del cas Careta, ens comprem el Toyota nou...

I res, que aquí estem, Anna, i de moment amb ganes de fer-ne molts més al teu costat i seguir compartint moltes més coses.

T'estimo!

I, com a contrast de la foto inicial i tancament de la notícia, una foto actual: