Si no fos mestre...

Poc abans d’acabar COU (el Curs d’Orientació Universitària que a la meva època fèiem després dels 3 anys de BUP, amb 17-18 anys) no sabia a què em volia dedicar. Havia anat a informar-me dels estudis de Biblioteconomia i Documentació perquè m’agradaven molt els llibres i llegir i de cop i volta, ara no sabria explicar-vos com va ser la revelació, em vaig adonar que m’agradava fer de monitor d’esplai, que m’agradava fer classes particulars, que se’m donaven bé els nens, que m’agradava educar els infants i que... havia de ser mestre.
Un cop presa la decisió, l’experiència em va demostrar que havia estat encertadíssima, que era una veritable vocació (malgrat que no es va manifestar fins molt poc abans d'haver de prendre la decisió) i porto molts anys sent feliç desenvolupant aquesta feina.
De fet, sovint he pensat que no podria haver-me dedicat a cap altra cosa, però ara penso que hi ha almenys 3 altres professions amb les que podria ser feliç i sentir-me realitzat.

1.- ESCRIPTOR
M’encanta escriure, sempre ha estat una fantàstica vàlvula d’escapament, on lloc on abocar neguits, idees, sentiments, reflexions, ja sigui en forma de notícies, poemes, contes, cartes... Fa molt temps que ho faig de manera “amateur”, tot i que alguns em diuen que se'm dóna bé i m’hi podria dedicar. Tinc seriosos dubtes que m’hi pogués guanyar la vida, però una vida d’escriptor, si mai fos possible, em faria molt feliç.

2.- PERIODISTA
Aquesta feina està directament relacionada amb l’anterior ja que bàsicament acaba materialitzant-se en forma d’escriptura, ja sigui una crònica, un reportatge o una entrevista. Des que fa uns 5 anys em vaig posar al capdavant de LA CALDERINA (la revista del poble de Calders) he descobert aquest vessant periodístic i m’hi he passat molt bones estones, planificant els continguts, elaborant-los, revisant-los, coordinant-me amb tot l’equip redactor i donant forma a cada número. Cada vegada que tanquem una nova edició i tinc la revista a les mans, penso que m’encanta aquesta feina i penso que no m'importaria haver-la escollit.

3.- CINEASTA
I ara fa poques setmanes que he descobert una altra feina amb la que m’ho estic passant molt bé. A l’escola estic preparant una petita pel·lícula (com un curtmetratge) per sensibilitzar els alumnes davant del fet que es llencen molts esmorzars a les papereres a l’hora del pati. Pensar com explicar la història, ordir un guió, ordenar-lo, dividir-lo en diferents seqüències, pensar els plans que s’havien de rodar, planificar els rodatges pensant els emplaçaments, els actors, el material... I després muntar el trencaclosques, editant les gravacions, afegint-hi les músiques, pensar diferents recursos narratius (títols, veus en off, pictogrames...). Està sent una feina apassionant que tinc moltes ganes de mostrar quan estigui ben acabada. I m’ha fet adonar que m’encantaria treballar en aquest àmbit.

Miro les diferents opcions que he explicat i veig que comparteixen un alt component creatiu, una vocació de fomentar el pensament crític i d’educar o intentar millorar el món que tenim...
Rellegeixo aquesta notícia i m’adono que m’agraden les qualitats que es potencien amb aquestes activitats i agraeixo la sort de poder-les tastar i desenvolupar-les en certa mesura.