Pablo: Bon dia, Eladi, i moltes felicitats
Pablo: Ja tinc el teu regal....
Pablo: Vols una pista?
Pablo: O ja ho saps??
Pablo: És fàcil!
Eladi: Moltes gràcies, guapo... Si és el k penso, serà... GENIAL!!!
Pablo: Pues eso ;-)
Ni ell ni jo ho vam pronunciar, però desitjava (i en el fons sabia) que el regal fos l'entrada pel concert del Ramon Mirabet a Razzmatazz.
I va ser-ho!
I el dia 6 d'abril vam quedar a quarts de 7 i vam anar cap a Barcelona.
Vam començar sopant una mica a una taverna del Poble Nou: "L'ovella negra" (un lloc molt xulo que vam descobrir molt a prop de la sala de concerts)
I després vam anar a Razzmatazz.
No hi havíem estat mai i vam pagar la novatada perquè vam anar-hi just a l'hora del concert i hi havia una cua immensa. Però el problema no era la cua (que va avançar molt de pressa) sinó que quan vam entrar la platea ja estava plena i ens va tocar anar al primer pis on hi havia lloc però de visibilitat molt dolenta.
Malgrat tot el so era perfecte i vam gaudir del concert com sempre ho fem. Vam cantar, vam ballar, vam brindar amb uns gintonics i vam gaudir de la música, de la màgia del directe i de la nostra amistat.
A més a més vam tenir un parell de sorpreses com el fet que el Gerard Quintana i el Josep Thió sortissin a cantar "Podré tornar enrere" amb el Ramon Mirabet...
... i que -finalment!- cantessin en directe: USE YOUR SMILE, una cançó que a casa ens encanta i fins ara no havia fet en directe als concerts.
En fi, va ser un concertàs intens i màgic, com sempre, perquè el Ramon Mirabet i la seva banda d'excel.lents músics no fallen mai, però encara més per poder gaudir d'aquesta experiència al costat de la persona que me l'havia regalada: un molt bon amic a qui m'estimo molt.
Moltes gràcies, Pablo!
Espero que ens quedin encara molts concerts més per gaudir plegats!
El plaer va ser mutu. Començant per passar la tarda amb tu. Em va fustrar una mica el lloc que ens va tocar, però vaig imitar la teva tranqil.litat davant de la situació i la veritat que crec que va ser el millor. No ens tornarà a passar per això. Mercès Eladi pel que expliques. Que sàpigues que et tinc sempre a tu, l'Anna i la teva família en el racó més maco del meu cor. No per que heu fet per mi coses que no es poden pagar amb res, simplement és perque sou com sou.
ResponEliminaGracies amic. I que no pari la música.
Pablo
Que maco, això que m'has escrit, Pablo!
ResponEliminaDonem per tancats els Jocs Florals, no fos cas que féssim pujar el sucre de ningú, però... queda dit!
Petons de colors!
Eladi
Que segueixi la música doncs!
ResponEliminaP. d C.