Fa molts dies que no publico cap notícia de caire polític. I no és pas que no hagin faltat motius (van detenir l'alcaldessa de Berga, van portar a declarar un regidor de Vic per haver dit que "per fer una truita s'han de trencar els ous", han portat a judici Francesc Homs, polèmiques per l'aprovació o no dels pressupostos...).
Però les persones devem estar formades per capes concèntriques de necessitats i/o interessos i fa temps que necessito parlar de les capes més properes a la meva pell i els meus sentiments. I temes molt transcendentals i que també m'interessen i em preocupen (com la crisi dels refugiats o el procés català) no havien trobat el seu espai.
Però aquest dilluns 6 de febrer, el 6F, comença el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, acusats de l'organització del procés participatiu del 9N. Se'ls acusa de desobediència als mandats del Tribunal Constitucional i de prevaricació i s'enfronten a unes peticions de penes de 10 anys d'inhabilitació.
Som molts els que considerem injust que es jutgi aquests polítics perquè considerem que haver permès posar unes urnes mai no hauria de ser un delicte. I per això, des de la societat civil, se'ls ha organitzat una campanya de suport. Es busca una mobilització massiva de suport a les 8'15 h, just al moment que estan convocats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i s'insta tothom a adherir-s'hi, si convé demanant un dia de lliure disposició a les feines.
Al moment d'escriure aquestes línies ja hi ha més de 30.000 persones inscrites i s'hi esperen més de 120 autocars i un gran nombre d'alcaldes per donar suport i demostrar que no només es jutgen aquestes 3 persones, sinó que sentim que ens jutgen a tots aquells que vam participar aquell 9N i que fins i tot es posa en perill el sentit de la democràcia.
Jo no hi aniré aquesta vegada, tot i que no descarto fer-ho més endavant, si torna a ser necessari fer demostracions de força i de múscul del procés que ens ha de dur a la independència de Catalunya. Però des d'aquí volia dedicar-hi unes línies i donar tot el meu suport a la causa i als 3 encausats que representen els més de 2 milions de persones que vam anar a votar amb un somriure i una il.lusió.
El somriure està una mica apedaçat, però la il.lusió i l'esperança es mantenen fermes.
El 9N jo vaig formar part de la Mesa Electoral de Calders com a voluntari (llegir notícia). Enxcara recordo amb emoció aquell dia i tinc molt clar que ho tornaria a fer!
No defallim!
Sempre endavant, no defallim! Visca Catalunya!
ResponEliminaEl que no entenc es que es declara responsable de tot però en canvi no accepta que el declarin culpable i l'inhabilitin.
ResponEliminaRoger,
ResponEliminadiuen que aquestes setmanes entrem a la "recta final"... tant de bo...
Eladi
pons007,
ResponEliminasuposo que seria molt llarg de debatre i tampoc no és el meu objectiu, però si que entenc en que hi ha vegades que et pots considerar responsable d'un fet i, en canvi, creure que allò no ha de ser constitutiu de delicte...
Eladi