21 d’oct. 2016

No tot és de color rosa

En aquest bloc sovint parlo de gaudir de les petites coses, d'estar alerta per descobrir els petits plaers que poden envoltar-nos i passar-nos desapercebuts si no hi parem atenció... I hi crec fermament.
Però no tot és de color rosa.
De la mateixa manera que hi ha els petits plaers que poden alegrar-nos el dia, hi ha les petites decepcions, frustracions, contratemps que ens els poden esguerrar.
I és que de vegades davant d'unes expectatives o una situació molt favorable als nostres interessos, de sobte alguna cosa que no teníem prevista es torça i ens fa canviar els plans quan ja gairebé assaboríem un petit plaer.
I tot i que si analitzéssim fredament la situació segurament no podríem ni voldríem donar-li tanta importància, en aquell moment són contratemps que ens poden arruïnar el dia.

Descobrir el teu nom al full de substitucions quan ja havies previst com aprofitaries l'hora lliure que tenies...
La trucada de telèfon que saps de sobres que serà d'aquella persona que "segrestarà" la teva parella durant mooolta estona, ara que us havíeu quedat sols i us miràveu de manera còmplice...
La previsió meteorològica que tira per terra els plans que havies previst per sorprendre la família amb una excursió llargament desitjada...
Aquella febre inoportuna que t'impedeix anar al concert que et feia tanta il.lusió...
L'electrodomèstic que s'espatlla i t'anuncia que aquells diners que estaves reservant per una cosa, de cop hauran de destinar-se a una altra no desitjada...
Aquella resposta mancada d'interès, empatia o gràcia i que fa que de cop se't glaci el somriure i se't passin les ganes de dir el que anaves a dir amb tota la il.lusió...

Petites coses... Sí... Petites...
Però les petites coses són les que marquen la diferència per bé o per mal i sovint no tenim prou lucidesa ni som capaços de relativitzar-les per poder superar els contratemps que ens provoquen.

Per sort, o per desgràcia, a vegades ens disfressem de jugadors de pòquer i intentem fer veure que no ens ha afectat tant, però, per dins, a vegades, la trencadissa s'arrossega una bona estona...

Mira que feia dies que no escrivia... i avui m'ha sortit per aquí... per constatar que... sí, amics... no tot és de color rosa...

8 comentaris:

  1. Tens tota la raó Eladi, és allò que ja deia en Rubianes al seu espectacle: "Hoy es un buen día, hasta que viene alguien y lo jode!"

    ResponElimina
  2. ?????????

    ??????????????

    ??????

    HLVS!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Justament aquest dissabte una febre em va esguerrar els plans per anar al Open House! Tenia una ruta perfectament planificada i organitzada! Quina ràbia grrrrrr

    ResponElimina
  4. Roger, m'ha agradat la frase del Rubianes...com sempre!
    Eladi

    ResponElimina
  5. pons007, em sap greu que es torcessin els plans... Amunt els cors!
    Eladi

    ResponElimina
  6. Si Eladi,
    He dit HLVS!!!

    ResponElimina
  7. HLVS...
    Hasta La Victoria Siempre...

    ...ara només em falta saber qui ets...

    jejeje

    Eladi

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR