Resulta que a Providence (Rhode Island, Estats Units) hi ha un hospital pediàtric a la vora del riu i fa 6 anys, el 2010, un dibuixant anomenat Steve Brosnihan, que entretenia de manera voluntària els nens ingressats amb dibuixos i jocs, va començar a desitjar-los bona nit d'una manera molt especial. Al vespre quan marxava, els feia llums intermitents amb la seva bicicleta i els nens, des de les seves habitacions, li contestaven també fent llums amb lots.
Mica a mica la iniciativa s'ha anat estenent i avui en dia hi ha centenars de persones que fan el mateix. Cada dia, a les 20'30 h i durant un minut fan llums intermitents cap a l'hospital. Alguns ho fan des de casa seva, altres des del carrer, ho fan alguns establiments i comerços, els vaixells que passen pel riu i fins i tot els cotxes de policia.
El Jordi Basté, ho ha definit com un minut màgic de llums d'amor i jo m'ho he imaginat i m'he emocionat. I he pensat que volia compartir-ho amb vosaltres.
Aquí hi ha un petit vídeo:
Que poc que costa pensar en els altres... comparat amb l'immens positivisme que s'obté com a resultat!!! :)
ResponEliminaEsperem que cap nen sigui epilèptic, sinó la discoteca de llums li farà poca gràcia.
ResponEliminaMoNtSe, totalment d'acord. En moltes coses pensem de la mateixa manera... coi de kumbaiàs!! ;-)
ResponEliminaBon cap de setmana
Eladi
pons007, suposo que si no haguessis posat això, ja no series tu...
ResponEliminaEndavant les atxes!
Eladi