La CUP ha confirmat l'esmena a la totalitat dels pressupostos presentats pel conseller d'Economia, Oriol Junqueras, de Junts Pel Sí. I aquesta esmena, unida a la de les altres formacions polítiques impedeix que puguin tirar endavant i obliga a prorrogar els que hi havia vigents fins ara.
Per a molts, jo entre ells, això suposa incomplir el pacte que va permetre la investidura del president Carles Puigdemont (en el que la CUP es comprometia a no votar mai en el mateix sentit que les forces contràries al procés sobiranista), després que Artur Mas es veiés obligat a fer el "pas al costat" per aconseguir aquest acord.
Segur que els de la CUP tenen moltes raons per explicar aquesta decisió, però fotos com aquesta que els han fet quan han acabat la roda de premsa d'avui (en que sembla que se'ns en fotin a la cara) no ajuda a que puguem entendre'ls.
...no m'agrada tornar a sentir insults i trencaments de ponts com els que vaig sentir dies abans que s'aconseguís l'acord del 8 de gener.
La CUP és una organització assembleària, molt diferent de les altres formacions polítiques i no seré jo ara qui defensi la seva posició, però, tal i com vaig dir aquell 8 de gener ( "A la catalana") per aconseguir la independència de Catalunya ens necessitem tots, els uns als altres. Fins i tot si ara es trenca la legislatura i es fan noves eleccions i la CUP queda exclosa de la següent etapa, el dia que haguem de proclamar la independència ens necessitem a TOTS els que volem la independència.... i a ells també!
3.- Així doncs, em faig ressò d'aquest missatge del jutge Santi Vidal:
Malgrat la decepció, l'aspror, el desencís, la desil.lusió, l'enrabiamenta, la perplexitat, la pressa... malgrat tot el que ara ens pugi com lava volcànica per les entranyes... KEEP CALM i no perdem de vista l'objectiu que és ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!
Res de retrets, res d'odis estèrils, res de divisions que ens afebleixen, res d'afluixar ni d'abandonar...
Si trobem un tronc al mig del camí que ens barra el pas (fins i tot si és el mateix tronc que havíem esquivat quilòmetres enrere), analitzem la situació, busquem solucions i trobem el camí alternatiu per continuar amb el rumb ferm cap al nostre destí inel.ludible.
Ningú no va dir que seria fàcil ni ràpid i això farà que quan hi arribem encara n'estiguem més orgullosos!
Visca Catalunya lliure!
Tot el què tu vulguis Eladi, tant ben explicat i raonat com sempre, però son uns autèntics impresentables i, el que és més greu, uns dictadors stalinistes. Si que ens hi haurem d'entendre, si, però si ells no volen perquè resulta que estan per sobre del bé i del mal, el procés serà dur, llarg i ple d'insults, desqualificacions i emprenyades!
ResponEliminaVisca Catalunya lliure!! (Lliure de la CUP, posats a demanar..)
El que passa és que els que ja tenim una edat i hem tingut pares independentistes, ens trobem com si ens donessin una bufetada. No es poden matar ni endarrerir els somnis de tanta gent que fa tants anys que esperen ser més lliures i més iguals socialment. Per desgràcia, cada dia que passa, hi ha gent que se'n va sense haver pogut gaudir d'aquest somni anhelat.
ResponEliminaRoger, és el que hi ha. Cal que Catalunya es vagi ressituant de la manera sempre més favorable per al seu objectiu. Catalunya és plural, hi ha de tot i ha d'haver-hi de tot. El que interessa és que hi hagi una gran majoria que vulgui la independència i dins d'aquesta gran majoria no ens agradarà pas tothom, però ens necessitem els uns als altres.
ResponEliminaTil.la i endavant!
Eladi
Jaume, en això si que et dono la raó. La gent gra independentista no té tant de temps per veure complert el seu somni. I això també ho haurien de valorar uns i altres quan prenen les seves decisions.
ResponEliminaBona apreciació!
Eladi
Estic d'acord: és el què hi ha. Però hem de cedir TOTS. I aquests carallots no volen moure ni una coma!
ResponEliminaL’acord d’investidura no contemplava res de votar a favor d’uns pressuposts no consensuats.
ResponEliminaM’encanten les fotos tretes de context, veig que a tu també.
La CUP se li dona molt bé això de l’activisme, però lamentablement de estratègies polítiques no tenen massa idea, saber quan els beneficia negociar i quan no encara que vagi en contra dels seus ideals ho porten bastant malament, pobres desgraciats. Però no trobo que la solució passi per crucificar-los tan com fan tots els mitjans de comunicació, i tots els votants de JxS.