Poesia per a tots els públics

A mi m'agrada la poesia.
Llegir-ne, però sobretot, escriure'n. És un exercici exigent i sovint decebedor, però, en canvi, quan hi ha un dia que trobes les paraules escaients per expressar algun pensament o sentiment, és un moment màgic i molt agraït.
Com a mestre, m'encanta intentar transmetre aquesta idea als alumnes i sempre que he treballat la poesia amb ells, ja fossin nens més grans o més petits, m'ho he passat molt bé i he procurat que ells s'ho passessin igual de bé. I he de dir que sovint he sortit amb la sensació que ho havia aconseguit i que sempre m'han sorprès gratament les produccions que han acabat fent ells.

Aquest any, a l'escola em van demanar que preparés una "píndola" (una única classe) sobre expressió escrita per a alumnes de 1r d'ESO. Com que saben aquesta meva afició per la poesia vam pensar com treballar-la i vam decidir que faríem una sessió d'haikús (petits poemes japonesos de tres versos fàcils de fer i agraïts de llegir).
Quan em plantejava com estructurar una única sessió de 60 minuts amb alumnes adolescents que no em tenen habitualment vaig pensar que era bàsic fer una introducció a la poesia que els despertés una actitud respectuosa, receptiva i motivadora perquè després tinguessin ganes de provar d'escriure'n ells.
Em va sortir de manera fulgurant un migdia i en vaig quedar tan content que, perquè no es perdi en l'oblit, he decidit il.lustrar-la amb unes quantes fotos i deixar-la aquí al picalapica, a disposició de qui la pugui utilitzar...

POESIA PER A TOTS ELS PÚBLICS

1.- QUÈ ÉS LA POESIA?
Fer poesia és utilitzar el llenguatge per expressar idees i sentiments intentant buscar la bellesa.

1.1.- EXPRESSAR: Treure "coses" de dins cap enfora.
1.2.- SENTIMENTS: Que aquestes coses siguin "importants": sentiments, pensaments, idees, opinions...
1.3.- BELLESA:... ara en parlem...

2.- BUSCAR LA BELLESA
La paraula "bellesa" pot sonar carrinclona però en realitat tots busquem la bellesa. Per exemple en el futbol. Un gol és un gol, sigui com sigui, però, què preferiu: fer un gol de rebot enmig d'un bosc de cames o fer un gol preciós de xilena que deixi tothom meravellat?

Doncs en la poesia la bellesa pot ser visual i/o sonora.
Visual: buscant imatges suggerents, paraules boniques, maneres originals de dir les coses…
Sonora: a través del ritme i la rima.

3.- TOTHOM POT FER POESIA
La majoria de gent pensa que fer poesia es molt difícil, pràcticament impossible, i que només està a l'abast d'unes persones molt especials que són els poetes.
Doncs jo no hi estic d'acord.
Si això fos veritat, seria tant com dir que només Messi i uns quants més poden jugar a futbol. I oi que això no se li acut a ningú?

O potser algú gosaria dir que només els grans músics poden dedicar-se a fer música?

A mi em sembla evident que TOTHOM pot dedicar-se a jugar a futbol i passar-s'ho bé i aprendre'n tant com pugui. Igual que aprendre a tocar un instrument musical.
Una altra cosa és pensar que puguem dedicar-nos professionalment a això, que ens hi guanyem la vida, que siguem famosos...
Però ningú no parla d'això!

De la mateixa manera que tothom pot gaudir de la música i l'esport, jo crec que tothom pot gaudir expressant-se a través de la poesia.

4.- CREEM UN CLIMA
Ara bé, per passar-nos-ho bé fent poesia, necessitem un clima adequat.
Si hem d'expressar-nos, hem de treure "coses" de dintre nostre i mostrar-les en públic i hem d'intentar arriscar-nos amb les paraules per buscar la bellesa, necessitem un clima de de respecte, de sinceritat, de confiança i d’interès. Un clima en que ens sentim còmodes i no tinguem por de fer el ridícul ni que ningú no se'n rigui del que direm.
Hem de fer aquest pacte previ: prohibit riure's de ningú!

5.- EXEMPLES PROPIS
I per acabar aquesta introducció, projecto, llegeixo i explico als alumnes uns poemes propis per vàries raons, però no pas per presumir dels meus poemes sinó per:

• ja que jo els demanaré que siguin sincers i treguin coses de dintre seu, començo jo donant exemple i traient coses de dintre meu.
• per demostrar que "tothom" pot fer poesia, ja que jo no sóc cap poeta famós ni m'hi dedico, només ho faig com a afició.

En el primer, "Rumb", explico el procés d'escriure poesia buscant una manera suggerent i visual d'explicar-ho (un encanteri, el blanc que marxa del paper, la deriva de la rima...).
Al segon, "Somnis marins" hi ha una bonica i plàstica comparació entre un mar en calma i algú que dorm i somnia.
El tercer, "Prova superada", fa una comparació entre una dificultat qualsevol de la vida que s'ha de superar i un atleta que ha de superar un obstacle, però el poso sobretot perquè, a part de les imatges visuals, té molt ritme sonor.
L'últim, "Amb una joguina era el rei del món", és el més complet i fa una comparació entre un infant i l'adult en què s'ha convertit, com vivia abans i com viu ara i com viu un dins de l'altre. Té imatges suggerents i un cert sentit del ritme.

6.- I PER ACABAR...
I després ja explico com són els haikús (o el que toqui) i es posen ells a crear poesia.

Us deixo amb els 4 poemes que poso d'exemple:

RUMB
Un nou màgic encanteri aquesta nit...
Un, dos, tres, fer sonar els dits i tancar els ulls...
Quan els obro veig el blanc que marxa del paper
i la tinta s’hi capbussa i s’hi manté.
Quan els obro veig la llum i encara estic somniant...
La deriva de la rima em porta al port del cor.



SOMNIS MARINS
El mar s'ha fet bressol i les onades
es van acompassant i s'endolceixen.
Els va venint la son de mica en mica
i finalment s'adormen, en silenci.
En queda una mar plana, meravella
que contemplo com un mirall salvatge.
De tant en tant -no podem dir-ne ona-
una làmina d'aigua puja i baixa.

Què deu estar somiant aquesta onada?



PROVA SUPERADA
T'has preparat. T'has esforçat.
T'has maleït, desesperat.
T'has indignat, quasi rendit.
Ho has vist quadrat, però has continuat.

Poc a poquet i pas a pas,
constant, tenaç, perseverant,
fent equilibris, jocs de mans
per no rendir-se i (a)nar endavant.

I finalment t'has enlairat
sobre l'obstacle i, ulls tancats,
quan has caigut t'has adonat
que... sí! Per fí! L'has superat!



AMB UNA JOGUINA ERA EL REI DEL MÓN
Amb una joguina era el rei del món,
tot era possible, tot era preciós,
amb una rialla m'enfrontava a tot,
tothom m'animava, tothom m'estimava
i jo no sabia que era tan feliç.

Ara ple l'estómac, plenes les butxaques
i plena l'agenda de coses per fer,
ara sols em queixo d'allò que no tinc.
M'estresso, m'enfado, no visc, m'atabalo,
i gairebé oblido que és de nou Nadal.

Però dins queda el nen que un dia vaig ser,
que crida, protesta, somia i somriu,
que enyora i reclama tornar a aquell caliu,
que aviva la brasa que de nou escalfa
i a tots us desitja el millor Nadal.