En canvi veig gent -molta gent- que la canvia tan sovint com pot. Van a esquiar i posen una foto esquiant. Es mor un cantant i posen la foto del cantant. Hi ha un atemptat i posen un llaç de suport. Es canvien el cotxe i en posen una del cotxe...
I el pitjor és que hi ha gent que està pendent de les fotos dels altres i t'ho diuen... "Has vist la foto que s'ha posat al whats...?"
Doncs, no. No les veig ni estic pendent de quines fotos posa la gent... ni molt menys.
I penso: per què la gent té tant interès a canviar les fotos?
Imagino que és el reflex de la societat en què vivim. Una societat que està canviant contínuament. Canvia la moda i els colors de la roba que hem de portar. Canvia la cançó que està de moda ràpidament per posar-ne una altra. Canvia la pel.lícula que cal anar a veure. Canvia l'aparador de la botiga. Canvia el decorat del programa de televisió. Canvia l'escut del club esportiu. Canvia el candidat del partit polític. Canvia el passadís on estan els iogurts al supermercat...
Canvia tot. I de pressa, de pressa.
I el que no canvia, doncs... queda antiquat, passat de moda, estàtic, sembla que sigui un senyal de manca d'adaptació i flexibilitat...
Doncs aquest meu bloc del picalapica té la mateixa estètica del dia que el vaig crear per allà a l'any 2009. Els mateixos colors del disseny de la capçalera, la mateixa foto de la Pica d'Estats, el mateix text introductori, la Voki de benvinguda, els quadres de cerca per dates i per etiquetes, els últims comentaris, la llista de blocs que segueixo i un comptador que no acaba d'anar bé del tot, però... ja m'està bé.
Veig en altres blocs que, de tant en tant, es fan un "canvi d'imatge" i canvien els colors del disseny o el tipus de lletra o l'estructura... Jo no. Per a mi, aquest embolcall no té cap importància i, si algú només entra al meu bloc per la "qualitat del disseny" i els canvis que hi aplico temporalment... doncs, al cap de quatre dies deixarà de visitar-lo.
Per a mi, el més important del bloc és el que hi escric, els pensaments i sentiments i recomanacions i reflexions que hi aboco. I és això el que em preocupa.
I si he de parlar amb algú pel Whatsapp, el que menys m'interessa és veure quina foto de perfil s'ha posat. M'interessa el que vull dir-li i el que em dirà ell.
Em sento una mica Quixot fent aquesta notícia, criticant coses que molta gent fa i en canvi defensant una postura immobilista amb la qual m'estic quedant sol. Però al mateix temps em sembla que toco un punt important, ni que sigui de manera superficial...
Ja ho deia el Petit Príncep: "L'essencial és invisible als ulls".
Llavors per què estem tan pendents de l'embolcall?Si la bellesa que importa és la bellesa interior, per què perdem el temps en els accessoris totalment superflus? En els complements que només ens poden enlluernar en un primer moment?
No ho sé...
Potser algú de vosaltres m'ho podrà explicar...
Mentrestant seguiré mantenint l'estètica d'aquest bloc i la meva foto de Whatsapp que, per cert, no estan gens malament, no?
El dibuix del Joan Turu és molt xulo! Referent al moviment perpetu que comentes, hi hauria molt per parlar, però si que com bé dius és un reflex de la rapidesa amb què tot es mou avui en dia, i la superficialitat que comporta..
ResponEliminaÉs bo veure que hi ha pilars forts que aguanten i no canvien amb la primera alenada d'aire...
Gràcies, com sempre, per donar joc al picalapica i donar la teva opinió per enriquir el debat.
ResponEliminaEladi
M agrada el dibuix tan maco. Felicitats a l artista!. Sobre els canvis...estem en canvi continu, perquè la vida és això precisament. Si ho he entés bé, al.ludeixes a uns canvis superficials: fotos, moda, colors...jo penso que reflexen una inestabilitat permanent, que aquests canvis de maquillatge obeeixen a quelcom més íntim
ResponElimina. La certitud que no s aturarà el desconcert, que estem sempre a sobre d una onada canviant
A mi m agradaria que coses que valoro no canviessin mai: el valor de l honestedat, l ética, la compassió, la bondat...però que m agradi no suposa que siguin intocables. Canvien igual que tot el demés.
Benvinguda, Sílvia. M'ha fet il.lusió trobar els teus comentaris per aquí. Segur que enriquiràs el bloc amb les teves reflexions i opinions.
ResponEliminaEn aquest cas crec que compartim el gust per la permanència de valors que haurien de romandre sòlids i immutables. I en aquest sentit la fal·lera pel canvi constant i vertiginós a que ens empeny la societat de consum em rebel.la. Per tant, em resisteixo a visualitzar canvis que no considero necessaris, tot iq ue no em considero pas un immobilista recalcitrant...
filosofades...