"Un somni fet realitat" (un poema)

Avui un altre poema.
Dedicat a tots aquells que volen fer realitat els seus somnis, sempre i quan siguin somnis possibles d'assolir (recordeu el conte del Petit Príncep quan el Rei deia «Si jo ordenés a un general que es convertís en una au marina i el general no m'obeís la culpa no seria seva, sinó meva».)
Potser els somnis no es poden aconseguir en el mateix moment que els desitgem, potser cal ser constant, perseverant i pacient, potser a vegades cal fer dues passes enrere per després poder-ne fer tres endavant i anar-nos-hi acostant de mica en mica.
I potser, si no defallim, al final s'acaben convertint en realitat...

I que cadascú apliqui el poema als seus somnis... siguin els que siguin...

UN SOMNI FET REALITAT (14-4-16)
Era un Somni petit, però valent.
S’hi encarava, segur, amb inconsciència.
Desafiant, des de baix, la mirava
i tornava a exigir les raons,
no acceptava el gastat “Perquè no!”

I la cruel Realitat se’l mirava
indulgent, perdonant-li la vida,
amb el típic somriure que mai
no transmet alegria ni pau.
Sols mirava, però no deia res.

I així van (a)nar passant les setmanes
encallats, com partida d’escacs
que semblava que hagués de ser “taules”,
fins que el Somni, veient que seria
impossible assolir la victòria,
se’n va anar per no perdre. Marxà.

I la gran Realitat es vantava
del que considerava victòria
i ni per un moment va adonar-se
que imperceptiblement es movia,
que molt a poc a poc tot canviava.

I un bon dia amb somriure trapella
aquell Somni es va escurar la gola
per cridar l’atenció de la trista
Realitat, que, sorpresa, va caure
cap al pou dels records mentre veia
com el Somni, ara Realitat era.