Fa dos mesos...

Avui, 9 de març, fa 2 mesos que em vaig trencar el lligament del dit polze de la mà esquerra.

Fa dos mesos que vaig amb la mà embolicada, uns pocs dies amb un embenatge i la majoria amb un guix. Dos mesos de canvis i renúncies que s'estan fent una mica llargs.

Fa dos mesos que...

• ...em dutxo amb la mà enlairada i tapada amb una bossa de plàstic blava (la que veieu a la foto), intentant fer arribar el sabó al màxim de superfície del meu cos i trigant molt més del compte a eixugar-me i vestir-me...
• ...no vaig al gimnàs (precisament perquè amb tot el temps que trigo a dutxar-me em quedaria ben poc temps per fer esport) i noto com mica a mica el meu cos es va rovellant...
• ...no puc conduir el cotxe i, per tant, he d'anar sempre de paquet i no puc permetre'm cap caprici com per exemple anar a un concertillo al Voilà, a part de tota la sobrecàrrega de feina que suposa això per a l'Anna que ha de fer SEMPRE i per a tothom de taxista...
• ...no puc rentar plats ni planxar i per tant li toca a l'Anna a totes hores...
• ...no puc tallar-me les ungles i he de demanar que m'ho facin els altres com si fos un nen petit...
• ...no puc passar el braç per la màniga dels anoracs i vaig com un esguerrat amb una màniga pengim-penjam...
• ...no puc anar al massatgista que m'arreglava les cames i em descarregava l'esquena regularment i quan hi vagi ves a saber què em trobarà...
• ...som tres al llit, l'Anna, jo i... el guix. I, francament, no és el mateix...
• ...no puc tocar la guitarra i aquest serà el primer any que participaré a les caramelles sense ella, només com a cantaire...
• ...no puc fer-li massatges a l'Anna...
• ...porto el rellotge a l'altra mà i el mocador a l'altra butxaca, en una alteració de l'ordre immutable que m'havia acompanyat tota la vida...

Segurament tot plegat són una llista de detalls intranscendents, però tots junts comencen a pesar i tinc moltes ganes que arribi el dilluns 14 de març i em treguin el guix... i em pugui rentar aquella mà on trobaré cargolins i cargolines... i pugui dutxar-me amb normalitat... i pugui tornar a conduir i ser autònom i compartir les tasques amb l'Anna... i pugui posar-me l'anorac com una persona normal... i a les nits pugui tornar a trobar-me amb l'Anna a soles (només nosaltres dos sense el guix)... i pugui tornar al gimnàs i anar a córrer i carregar-me les cames i poder anar al massatgista perquè me les descarregui... i tornar a portar el rellotge i el mocador al lloc que toca... i mirar-me la guitarra i dir-li "aviat, aviat..."...

Vull tornar a la normalitat que vaig perdre fa 2 mesos...

Aviat, aviat...