"Tetris" (un poema)

Coneixeu el joc del Tetris?
Segur que sí.
Doncs dies enrere em va venir la imatge de les peces del joc baixant i jo fent-les girar per anticipar a quin lloc podien encaixar i ajudar-me a guanyar la partida.
I em va sorgir la comparació amb una altra imatge: que a vegades els sentiments que tenim davant dels fets que ens passen són com peces de Tetris que, si ens hi esforcem, podem anar fent giravoltar mentre cauen per aconseguir que encaixin i els puguem assimilar satisfactòriament.
I d'això en va sortir aquest poema.

A mi m'agrada i segurament al Roger també... jejeje
Si algú més el llegeix i vol deixar la seva opinió, serà molt benvinguda.

TETRIS (15-11-15)

Suaus i lents. Imperceptibles.
Moviments acompassats
de cadència blanca i negra
com de partida d’escacs.

Pas del temps. Foc lent. I cauen
des d’un cel multicolor
com d’un vell Tetris, les peces,
sentiments i sensacions.

I el pas del temps va girant-les
mentre segueixen caient
i intento recol.locar-les
i que encaixi tot a lloc.

Jugador expert. La partida
no és fàcil, però, poc a poc,
m’adono que ara me’n surto
millor que fa un temps. Millor.

I en mi reneix l’esperança
d’acabar com guanyador,
d’encaixar totes les peces,
fer un nou rècord i... després...

...deixar el joc. Tancar partida.
Desendollar l’aparell.
I descansar, que ha estat dura
la partida dels collons...