El meu ajudant Roald

Aquest curs estic tenint un ajudant impagable en les meves classes: en Roald Dahl, un genial escriptor gal.lès de fama mundial que he descobert més a fons aquest estiu.
Roald Dahl va escriure "Charlie i la fàbrica de xocolata", "Matilda", "Les bruixes"... llibres dels quals s'han fet pel.lícules que ha vist molta gent.
Però jo aquest estiu he llegit els seus llibres de contes "Històries imprevistes" i "La meravellosa història de Henry Sugar" i vaig descobrir uns contes impressionants, atractius per a adults i per a infants, "gamberros", amb fragments divertits i políticament incorrectes, sense final feliç, amb emoció, amb girs imprevistos, amb finals aparentment oberts però amb pistes per poder-los tancar... I em va semblar que amb aquests contes aconseguiria "enganxar" els meus alumnes.
I com que al juny havia assistit a unes jornades de formació del professorat on s'havia glossat la figura de Roald Dahl i ens havien dit que en el curs 15-16 se celebraria el Centenari del seu naixement... vaig decidir que el faria el meu ajudant.

Els primers dies de classe vaig presentar la seva figura i vaig parlar dels seus contes i de com m'havien sorprès i agradat a l'estiu. I vaig començar a llegir-los un conte que RECOMANO a tothom: "El cigne". M'escoltaven embadalits i al cap d'una estona i en un moment àlgid vaig aturar-me...

- Ho deixem aquí i ara traieu el llibre per la pàgina 8...

Les protestes i la contrarietat que van expressar-me em va fer feliç perquè demostrava que els havia enganxat.

- Si us ha agradat i voleu, el següent dia el continuo llegint...

I així ho vam fer. Durant tres dies vaig anar llegint el conte, deixant-lo sempre en un punt ben interessant, fins que el vaig acabar i vaig notar com els havia agradat.
Vaig obrir una notícia al bloc de cicle superior perquè hi pengessin els seus comentaris i em va agradar molt llegir tot el que va sortir d'aquesta experiència (voleu llegir-ne algun?).

A les classes d'informàtica vam buscar informació sobre la seva biografia, vam preparar una cacera del tresor i estem aprenent a utilitzar el programa Photopeach per crear vídeos il.lustratius dels seus contes...
I com un dels llibres de lectura obligatòria vam fer-los comprar "Historias de lo imprevisto" i aquesta setmana vaig viure una de les millors experiències en tots els anys que fa que sóc mestre...

Havíem llegit una part del primer conte d'aquest llibre, "Gastrónomos", i l'havíem deixada en un moment àlgid per mantenir l'interès. Llavors un dia vaig començar la classe de castellà agafant el llibre i reprenent jo la lectura en veu alta sense dir res més.
Mica a mica tots els alumnes van anar a buscar els seus llibres per anar seguint la lectura. Al cap d'un parell de pàgines, quan ja havia creat el clima adequat i la història estava ben interessant, els vaig demanar a uns quants d'ells que anessin llegint un tros cadascun.
La història va anar avançant i, a dues planes del final de la història, quan estava al punt més emocionant, vaig dir-los que el final el llegís cadascú pel seu compte en silenci i que quan tots haguessin acabat el comentarien.

Aquest moment va ser màgic! Un dels millors moments que he viscut com a mestre. 
Un silenci absolut i una concentració de cadascú amb el seu llibre per saber el final de la història.
I mica a mica anar veient les cares dels que hi arribaven.
La majoria sorpresos; alguns buscant si la història continuava perquè no ho havien entès; alguns reculant per entendre-ho millor; alguns entenent-ho, somrient i començant-ho a explicar als que no ho havien entès...
Després ho vam compartit entre tots i vam marxar a casa amb molt bon gust de boca i ganes de llegir més històries del Roald Dahl.

I no han passat ni dos mesos...
Que bé que ens ho passarem aquest curs!!

Gràcies, Roald!!